El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats ha elevat a consulta pública un esborrany de reial decret pel qual es modifiquen diversos decrets que regulen l’avaluació de la recerca del personal de les OPIS i de les universitats. L’objectiu fonamental és crear el marc normatiu adequat per permetre la convocatòria de sexennis de transferència.
Des de CCOO volem recordar dues qüestions fonamentals:
- Els complements retributius, i la normativa que els regulen, són objecte de negociació col·lectiva obligada.
- Si el govern es planteja, finalment, modificar el RD 1086/1989 de retribucions del personal universitari, que data de fa 35 anys, n’hauria de plantejar directament la derogació, ja que està totalment desfasat i no respon a la realitat actual del nostre sistema universitari. O, si més no, hauria d’aprofitar per modificar i suprimir aquells articles que, a data d’avui, són contraris a la jurisprudència nacional i europea, com són els relatius a la discriminació del personal interí, temporal i a temps parcial.
CCOO esperem que es resolguin aquestes qüestions fonamentals, i mentrestant, avancem les següents propostes d’esmena de l’esborrany de Reial Decret:
La sol·licitud del sexenni de transferència ha de ser compatible amb la sol·licitud del sexenni de recerca. És a dir, haurien de poder sol·licitar-se alhora.
No s’ha d’exigir tenir un sexenni de recerca per poder sol·licitar-ne un de transferència. Ambdues tasques són independents, es poden produir de manera simultània en el marc temporal de sis anys i no han de respondre a una seqüenciació calendaritzada.
S’hauria d’augmentar el nombre màxim de sexennis permesos (fins a set) i reconèixer-se de manera diferenciada els de transferència i els de recerca (amb un màxim de catorze, per tant). No té sentit plantejar un complement retributiu amb “quasi-neutralitat pressupostària”, com està plantejant el Ministeri. En qualsevol cas, cal garantir el ple reconeixement acadèmic i salarial de tots els trams.
L’import de la totalitat dels sexennis reconeguts s’ha de percebre en funció de la figura funcionarial o de contractació que s’ostenti a cada moment.
Les sol·licituds de pròrroga del sexenni en vigor per diverses causes també ha de tenir en compte altres situacions, com la baixa per malaltia comuna, professional o per accident.
Cal abordar la necessària adaptació del procediment del reconeixement dels sexennis al personal docent i investigador que acrediti una situació de discapacitat.
S’ha d’aprofitar l’ocasió per modificar el RD 1086/1989 i pujar els nivells del complement de destinació dels cossos universitaris (30 per a CU, 29 per a TU). Així mateix, s’han de derogar els articles 4.2, 5.2, 7 i 8, que suposen discriminació del personal interí, temporal i a temps parcial.
Cal acabar amb la discriminació de la necessitat de tenir contracte de 8 mesos en un any natural perquè pugui ser inclòs al sexenni (Ordre Ministerial de 2 de desembre de 1994).
Esperem que, al més aviat possible, s’iniciï una negociació real entre el Ministeri i els representants del PDI universitari.
