dijous, 24 de desembre del 2020

Bones festes i bon any 2021

 



L’any 2020 ha estat un any... diferent! Acomiadem l’any 2019 amb una situació totalment inesperada quan al desembre passat us desitjàvem un bon any 2020...! L’efecte sanitari, social i econòmic de la pandèmia de la Covid-19 fa que aquestes vacances d’hivern siguin diferents, i no les desitjades per tothom... Per tant, primer de tot desitjar que vosaltres i les vostres famílies us trobeu el millor possible. Així mateix cal valorar l’esforç que tota la Comunitat universitària està fent per tal de què la UB segueixi funcionant. 


Com a conseqüència de l’evolució sanitària, i de les diferents normatives que s’han anat succeint, així com de resolucions de la pròpia UB (del Rector i del gerent), i dels Plans de Contingència, al llarg d’aquest mesos hem estat treballant intensament en l’assessorament i valoració de propostes diferents que afecten a les condicions laborals i de salut del personal de la UB. Això ho hem fet principalment participant en els diferents òrgans unitaris de representació de treballadors i treballadores, és a dir, Juntes i Comitès de PAS i de PDI.  

 

Ens acomiadem d’aquest any amb moltes problemàtiques pendents, en bona mesura per l’actitud de les diferents autoritats acadèmiques:  manca de negociació del teletreball a les universitats públiques (recordem que al setembre es va publicar la Llei que obliga a arribar a Acords), manca d’acord en la distribució dels fons addicionals corresponents al 2019 (0,25%) i al 2020 (0,30%); manca negociació del pla d’igualtat pels treballadors i treballadores de la UB, precarització del professorat associat i del personal investigador en formació, manca de concreció de la recuperació de les 35 hores del PAS, manca d’un calendari de convocatòries de les places d’estabilització i de promoció del PAS,... i manca de negociació amb el Ministre d’Universitats (reforma de la LOMLOU, Estatut PDI, condicions de creació d’universitats...) 

 

En la part positiva hem continuat treballant per posar solucions a situacions històriques que anem arrossegant i per fi vam cobrar el 60% corresponent a la recuperació de la paga extra de 2013. Ara resta pendent els pagaments de la paga de 2014!, en principi a cobrar entre 2021 i 2022

 

Us desitgem molt bones festes i un molt bon Any 2021! 

 

Projecte de Real Decret d’Universitats: una ocasió desaprofitada

 



El Ministeri d'Universitats proposa un Reial Decret de Creació d'Universitats que no limita la proliferació d'universitats privades i fomenta la docència "bimodal" i a distància (virtual), mentre manté la taxa de reposició, el decret Wert i les retallades de finançament de les universitats públiques 

 

21 de desembre 2020 

 

 

El projecte de Reial Decret (RD) de "creació, reconeixement, autorització i acreditació d'universitats i centres universitaris" és una nova ocasió desaprofitada pel Ministeri d'Universitats per millorar l'actual RD 420/2015, en què el govern de PP ja va establir uns requisits massa laxos per a reconèixer com universitats a nombrosos centres acadèmics privats. 

 

Per a CCOO la proposta no conté una definició adequada del que és una universitat i del que ha d'oferir a la societat i tampoc distingeix entre "universitats" i "centres universitaris", i, d’aquesta manera, manté un model continuista que, de fet, promociona la docència virtual i "bimodal" i els aspectes quantificables, tant en docència (títols expedits) com en investigació (avaluacions positives).  

 

Les universitats públiques llangueixen sense un finançament adequat, amb una part de la plantilla clarament envellida i una altra part en situació precària, amb uns encàrrecs de treball docent i investigador excessivament burocratitzats i amb les plantilles de PAS i PDI sobrecarregades de treball. Davant d'aquests problemes, el Ministeri d'Universitats no ofereix solucions

 

COOO emplacem al Govern a prestar l’atenció que cal als continus intents de l'equip del Ministeri d'Universitats per liberalitzar i desregular el servei públic d'educació superior, tal com es desprèn de les propostes que durant l'any 2020 ha realitzat sobre les titulacions, l’estatut del personal docent i investigador, la reforma de la LOU i, ara, sobre els ensenyament en línia, bimodalitat i universitats privades. 

 

Pots llegir el comunicat sencer fent clic aquí

 

 

Comunicat de CCOO i UGT sobre els fons addicionals de 2019 i 2020

 


 

En relació als fons addicionals i com a conseqüència del bloqueig negociador per part de les gerències de les Universitats, us adjuntem el comunicat conjunt de CCOO i de la UGT, el qual hem defensat de forma unitària en la reunió del Consell Interuniversitari de Catalunya del passat divendres 18 de desembre

 

 

Comunicat de CCOO i UGT per denunciar la “no utilització dels fons addicionals” del personal de les universitats públiques 

 

 

El II Acord per a la millora de l'ocupació pública i condicions de treball, signat per Sindicats i Ministeri d’Hisenda i publicat en el BOE el 28 de març de 2018 va suposar el reconeixement a la tasca del personal al servei de les administracions públiques i la contribució dels empleats públics a la millora de la situació econòmica i pressupostària. En conseqüència es va acordar un increment retributiu per al personal al servei del sector públic per 2018, 2019 i 2020, que preveu un increment salarial fix, més un percentatge addicional lligat al PIB que s'abona amb efectes d'1 de juliol de cada exercici i un altre percentatge corresponent a fons addicionals (0,20% al 2018, 0,25% al 2019 i 0,30% al 2020). 

 

Tot i que per aquests fons addicionals, el mateix Acord estableix la possibilitat "que prèvia negociació col·lectiva” es PODRAN destinar a, entre altres mesures, la implantació de plans o projectes de millora de la productivitat o l'eficiència, la revisió de complements específics entre llocs amb funcions equiparables, l'homologació de complements de destinació o l'aportació a fons de pensions.  

 

Pel que fa als fons addicionals del 2018, a la Mesa d’Universitats, els sindicats i les universitats vam acordar el repartiment lineal del 0,20% de la massa salarial entre tot el personal.  

 

Pel que fa als fons addicionals del 2019 (0,25%) i del 2020 (0,30%), tot i que correspon exclusivament a l’àmbit universitari acordar la distribució d’aquests fons, el 2019 les universitats van anar donant llargues a l’espera de veure quina aplicació feia la Generalitat de Catalunya. El govern de la Generalitat de Catalunya va autoritzar els increments d’un 0,25% pel 2019 i d’un 0,30% pel 2020, en les lleis de Pressupostos, en aplicació de l’acord estatal entre els sindicats i el Ministeri.  

 

En aquest 2020, les universitats han estat tot l’any sense donar resposta a les demandes sindicals per negociar l’aplicació d’aquests fons addicionals i ara volen fer xantatge als sindicats i en conseqüència a tots els treballadors i les treballadores de les universitats amb la “no aplicació” d’aquests fons. 

 

A la Mesa d’universitats de finals de 2019 les universitats van plantejar que els 0,25% del 2019 i el 0,30% del 2020 fos íntegrament per a “polítiques” pròpies d’actuació a cada universitats (modificació d’alguns llocs de treball,...). Per la part sindical es va defensar, amb diferents propostes,que es fes un increment salarial consolidable a tot el personal.  

 

Aquestes propostes van ser desestimades per les universitats. Des de la part sindical, amb voluntat negociadora, per tal de desbloquejar la situació i arribar a un punt de consens i d’acord, hem flexibilitzat la nostra proposta a contracor fins al punt d’acceptar que el 0,30% de 2020 és dediqués a “polítiques locals, en el si de cada universitat”, amb uns criteris generals acordats a la Mesa d’Universitats, i a canvi d’aquesta renúncia salarial col·lectiva, exigim que el 0,25% de 2019 sigui efectiu en un pagament lineal consolidat a la nòmina de totes les treballadores i els treballadors. 

 

Davant la nostra voluntat, negociadora les universitats no han variat la seva posició ni un mil·límetre: no només s’enroquen en la postura de què no es consolidi cap quantitat individual,... ofereixen engrunes: Fer un pagament no consolidable de 0,25% de 2019 + 0,30% de 2020). Les universitats volen quedar-se amb la consolidació d’aquestes quantitats i del 0,25% del 2019 que haurien d’haver pagat el 2020 sotmetent-nos al xantatge de “o els sindicats acceptem les seves condicions” o les treballadores i els treballadors no percebrem cap pagament corresponent al 2019 i al 2020.  

 

No és de rebut que els petits avenços aconseguits fruit de la negociació col·lectiva en matèria de recuperació del poder adquisitiu de les treballadores i dels treballadors públics vulguin ser apropiats per les universitats per poder eixugar la manca de finançament d’aquestes, en concret del seu capítol 1. Les forces sindicals venim denunciant aquesta manca de finançament de forma insistent i continuada des de fa molt temps,  tot i això per dignitat col·lectiva no podem permetre que ens fiquin la ma al nostre salari, per minse que sigui el percentatge. Cal que les universitats siguin valentes, que davant els governs de torn es plantin i exigeixin el finançament necessari, aquí ens trobarem universitats i sindicats. 

 

Per responsabilitat col·lectiva, les forces sindicals ens mantenim fermes defensant els increments pactats a nivell estatal i autoritzats per les lleis de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya.  

 

Per tot això, els sindicats signants, de forma unitària, reivindiquem el pagament lineal de les quantitats corresponents als anys 2019 i 2020 (0,85%) i que una part (el 0,25% del 2019 o el 0,30% del 2020) sigui consolidada a la nòmina de cada treballadora i treballador de les  universitats. 

 

Si les universitats no modifiquen la seva postura haurem de valorar prendre mesures de pressió. 

 

 

CCOO                              UGT

 

Respostes dels rectorables al qüestionari de CCOO-UB


 

Com ens vam comprometre, t’informem de les respostes rebudes al “qüestionari” que vam enviar als diferents candidats a rector de la UB, i als quals agraïm la seva participació.

 

Pots veure les respostes fent clic a continuació, en el noms dels candidats:

 

 

 


 

 

Exigim la pròrroga del 4t any al personal investigador en formació

 


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ha dictat sentència sobre la demanda del 4t anys del personal investigador, i ha declarat que no procedeix un conflicte col·lectiu per considerar que la interpretació del que disposa l’EPIF en tractar-se d’una llei d’àmbit estatal.

 

CCOO vam defensar des de bon començament que no cal interpretació de l’EPIF, el que cal és aplicar-ho a tots els contractes que compleixen les condicions establertes, i per això no vam compartir els diferents posicionaments per interposar un conflicte col·lectiu d’interpretació. Així, com hem informat en diferents ocasions, si les universitats no procedeixen a fer les corresponents renovacions, cal fer una denuncia individual per acomiadament.

 

Volem compartir amb tu la nostra estratègia processal al procediment judicial que acumulava les demandes 39/2019 i 44/2019, sobre la interpretació de l’aplicació de l’EPIF, per deixar clar el nostre posicionament, malgrat la campanya difamatòria d’un altre sindicat.

 

Concretament, s’havia de resoldre si la interpretació de l’EPIF portava a concloure que el personal investigador en formació té dret a la renovació automàtica del seu contracte per un 4t any si obtenien un informe favorable. Com ha sigut sempre la nostra posició, defensem la pròrroga automàtica del 4t any. De fet, en l’acte de conciliació realitzat el 3 de desembre de 2019 davant  del Tribunal Laboral de Catalunya, i tal com consta en l’acta, vam manifestar:

 

“CCOO s’oposa a la demanda de les Universitats pels motius següents:

 

1-    Demanem l’aplicació íntegra de l’EPIF, inclosa la renovació del 4t any

2-  D’acord amb l’article 6, les renovacions “són automàtiques”, excepte “informe desfavorable de evaluación”, o que “no continue desarrollando las actividades objeto del mismo”

3-    Les Universitats fan una argumentació desagregada dels diferents temes, però l’EPIF és un tot, especialment l’article 6.”

 

La judicialització de la interpretació de l’EPIF per part de les universitats per dilatar l’acord i la solució al problema provocava que aquest procediment judicial no es resolgués en un període mínim de tres-quatre anys (comptant amb els recursos judicials contra les sentències que es poguessin dictar tant en el TSJ de Catalunya com en el Tribunal Suprem).

 

Aquesta estratègia de les universitats, injusta i completament rebutjable, condemnava a la inacció de les organitzacions sindicals a la espera d’una sentència que podia no ser favorableLa nostra posició al judici s’explica per aquesta raó: necessitem una solució ja i no al 2022!

 

Per això, finalitzant el procediment judicial, és l'hora de l’aplicació de l´EPIF i exigim a les universitats les pròrrogues de tots els contractes predoctorals que compleixen les condicions previstes a la llei.

 

Com a mesures immediates per facilitar el finançament de les renovacions del 4t any, a banda d’exigir a la Generalitat les dotacions necessàries, CCOO proposem que entre els criteris per al repartiment dels fons addicionals de 2019 i 2020 corresponent al PDI, es concreti a cada universitat una part específica per a finançar les renovacions. Així mateix exigim que es destinin la part necessària dels recursos addicionals anunciats pel Ministeri d’Universitats en el context de crisi per completar el finançament del 4t any.

 

Per tot això, exigim


-          la convocatòria de la Mesa d’Universitats per acordar el destí dels fons addicionals


-          la convocatòria de l’Espai de Diàleg i Negociació amb el Departament per negociar el destí dels recursos addicionals del Ministeri

 

No estem disposats a romandre a l’espera de que l’actitud dilatòria de les universitats continuï deixant sense contracte als i a les predoctorals, mentre continuen treballant “gratis”. Per tant, si les universitats persisteixen en la seva actitud caldrà valora mesures de pressió i mobilització unitàries per exigir les pròrrogues del 4t any.

 

Informa't desembre CCOO-UB

 


  T’informem de diferents punts d’interès que afecten a treballadors i treballadores de la UB: 

 

  • Negociació del teletreball a la Mesa d’Universitats 

 

  • Negociació dels fons addicionals del 2019 (0,25%) i 2020 (0,30%) 

     
  • Calendari laboral de PAS 2021 

     
  • Ofertes públiques de PAS i PDI aprovades al darrer Consell de Govern 

     
  • Indemnització per fi de contracte de personal investigador en formació 

 

 

  • Negociació del teletreball a la Mesa d’Universitats 

 

CCOO hem demanat en diferents ocasions participar i negociar diferents temes, com ara la regulació a nivell interuniversitari del teletreball del PAS i del PDI (per exemple veure La Generalitat i els rectorats no negocien amb els sindicats la represa i Tornem al teletreball? Tornem a la improvisació!). Si cal simultanejar la presencialitat i el teletreball, no es pot deixar de banda el gran esforç que això està suposant al personal universitari, moltes vegades amb mancances d’eines i material necessari que hi ha per fer front a aquest repte i d’altres qüestions. Cal concretar i negociar no només les mesures sanitàries, sinó també aspectes fonamentals de les condicions laboral del PAS i del PDI, com per exemple el teletreball 

 

Ara, com a conseqüència de la llei del “teletreball” les universitats no tenen més remei que negociar en el nostre àmbit. Així properament s’encetaran reunions de dues comissions de treball interuniversitàries, una de PAS i altre de PDI. Tanmateix pel que fa al PAS de la UB, l’aprovació d’aquesta llei ha servit d’excusa a RRHH per aturar l’inici de les negociacions que ja estaven programades al setembre. 

 

  • Negociació dels fons addicionals del 2019 i 2020 

 

També en l’àmbit interuniversitari properament s’encetaran les negociacions corresponents als fons addicionals del 2019 i del 2020. CCOO recordem que encara està pendent d’aplicació  a les universitats públiques catalanes els fons addicionals dels anys 2019 i 2020, i que suposen un increment global del 0,55% de la massa salarial. En el cas del fons addicional de 2018 es va fer un repartiment lineal segons la massa salarial de cada universitat, i hem demanat que s'utilitzi el mateix criteri per les quantitats corresponents a 2019 (0,25%) i 2020 (0,30%). 

 

 

  • Calendari laboral de PAS 2021 

 

En aquests moments està en negociació entre RRHH i el Comitè de PAS laboral i la Junta de PAS funcionari. Recordeu que a partir de gener s’ha d’aplicar la jornada de 35 hores (veure Hem recuperat el dret a les 35 hores!!!). En el cas de què les negociacions s’endarrereixen, considerem que la Gerència ha de fer una instrucció per informar, entre d’altres coses, sobre els tancaments d’abans de Reis. 

 

 

  • Ofertes públiques de PAS i PDI de la UB del darrer Consell de Govern 

 

PAS 


Us informem que el Consell de Govern de la UB de l’11 de novembre va aprovar l’Oferta Pública de PAS corresponent a l’any 2020. Les 54 places aprovades es poden afegir a les ofertes públiques d’anys anteriors, que en la gran majoria de casos encara resten pendents de ser convocades.   

  

PAS laboral  

- 4 grup 1  

- 4 grup 2  

- 6 grup 3  

- 4 grup 4  

  

PAS funcionari  

- 3 tècnics de l’administració A1  

- 5 tècnics de gestió A2  

- 20 auxiliars administratius C2  

- 6 ajudants de biblioteques A2  

- 2 auxiliars de biblioteques C2  

  

A banda, cal tenir en compte les convocatòries tant de processos de promoció interna com de l’Oferta Pública d’Estabilització aprovada al 2019, de la qual et vam informar en la noticia al nostre Web: Aprovades l'Oferta Pública d'Estabilització i l'OP 2019.  

  

  

PDI 

 

També en aquest Consell de Govern es van aprovar diferents places corresponents a l’oferta pública parcial de 2020 de PDI que es va aprovar al Consell de Govern del 27 de febrer (veure l’annex del punt 7.1) : 

 

- 1 plaça de professorat agregat per personal investigador Ramón y Cajal amb acreditarió I3 

 

- 6 places de professorat agregat i 1 plaça de professor agregat vinculades a institucions sanitàries 

 

 

  • Indemnització per fi de contracte de personal investigador en formació 

 

CCOO ha presentat una esmena als Pressupostos General de l’Estat de 2021 relativa a la  indemnització dels contractes predoctorals, amb el que es millorarien les condicions laboral de col·lectiu, corregint així una carència injusta i injustificable. 

 

Aquesta reivindicació la ha anant plantejant CCOO des de l’aprovació de la llei 14/2021, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, i ha hagut sentències contradictòries, fins que recentment el Tribunal Suprem ha fallat, i unificat doctrina, contra la demanda que CCOO havíem guanyat al Tribunal Superior de Justícia de Galicia.

25-N, Dia internacional per a l’eliminació de les violències contra les dones i les criatures

 


Ni un pas enrere! Ens volem vives i lliures! 

 

 

Com cada any, CCOO de Catalunya celebrem diversos actes al voltant del 25 de Novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les dones. Aquest dia commemorem la data en què es produí el violent assassinat de tres germanes, activistes polítiques, en mans de la policia secreta de la dictadura de la República Dominicana al 1960. Al 1981 es va iniciar la commemoració amb una convocatòria anual i al 1999 l’Assemblea General de Nacions Unides va assumir-ne la reivindicació. 

 

Commemorem aquest dia arreu del món per denunciar la violència que s’exerceix sobre les dones, que té el seu origen en la manca d’equitat i la discriminació, i per reclamar la seva eliminació


 

Més informació i actes previstos fent clic en aquest enllaç

 

EL TRIBUNAL SUPREM REBUTJA LA INDEMNITZACIÓ PER FI DE CONTRACTE DEL PIPF

 


EL TRIBUNAL SUPREM REBUTJA LA INDEMNITZACIÓ PER FI DE CONTRACTE DEL PERSONAL INVESTIGADOR PREDOCTORAL EN FORMACIÓ (PIPF) 

10 de novembre de 2020 

 

Amb data 5 de novembre s'ha publicat la sentència del Tribunal Suprem (Sala social) núm. 903/2020, que accepta el recurs de cassació presentat per la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) en contra de la ratificació del Tribunal Superior de Xustiza de Galícia (TSXG) del dret a indemnització a la finalització del contracte del Personal Investigador Predoctoral en Formació (PIPF), demandat mitjançant conflicte col·lectiu per CCOO. En concret, CCOO reclamàvem el reconeixement del dret del personal amb contracte predoctoral a percebre rescabalament derivat del cessament o finalització del seu contracte, equivalent a la indemnització legalment fixada per a l'acomiadament objectiu, de 20 dies per any de servei amb un màxim de 12 mensualitats, o subsidiàriament a la indemnització de 10, 11 o 12 dies per any de servei prevista pel contracte d'obra o servei determinat, segons la data de celebració del contracte.   

CCOO vam exigir el dret a cobrar la indemnització per extinció de contracte en les negociacions de l'Estatut del Personal Investigador Predoctoral en Formació (EPIPF) publicat al març de 2019 (RD 103/2019), de manera anàloga a com succeeix amb altres figures contractuals laborals. Aquest punt va ser, de fet, una de les nostres principals reivindicacions, juntament amb l'establiment d'una retribució mínima per a tots els contractes predoctorals, l'actualització anual del salari i la regulació i seguretat jurídica de condicions importants de la contractació predoctoral. Aquesta petició va tenir el suport immediat del col·lectiu, però finalment no va ser inclosa en el text publicat, tot i les promeses del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i, anteriorment, del Ministeri d'Economia i Competitivitat. 

La presentació del recurs de cassació per part de la universitat, que al·legava la necessitat d'unificació de la doctrina a nivell estatal, va provocar un malestar generalitzat en el col·lectiu, que confiava en una resolució favorable per part de Tribunal Suprem. La notícia ha estat rebuda com una galleda d'aigua freda pels joves investigadors i les joves investigadores, que ja acumulen un elevat descontentament arran de l'aplicació irregular de l'EPIPF en diferents comunitats autònomes i a l'absència de propostes específiques en les últimes converses amb el Ministeri d'Universitats sobre la modificació de la LOU i la redacció de l'Estatut del Personal Docent i Investigador. 

Els Serveis Jurídics de CCOO estan analitzant la sentència per veure les opcions de possibles recursos en altres instàncies, tot i que entenem que si hi ha una via alternativa en l'àmbit judicial, caldrà temps. Per aquesta raó considerem que, paral·lelament, cal impulsar en la negociació col·lectiva a tots els nivells (universitats, comunitats autònomes i ministeris) el dret a la indemnització de fi de contracte per al personal investigador predoctoral i postdoctoral, afectat pels articles 21 i 22 de la Llei 14/2011 de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. 

CCOO seguirem lluitant, mitjançant la negociació col·lectiva, perquè es reconegui el dret a la indemnització per fi de contracte per al personal investigador, així com altres millores que complementin l'EPIPF mitjançant la modificació de la Llei de la Ciència.

CCOO Informa "Ministeri d'Universitats"

 


El passat 7 d'octubre de 2020 es va realitzar l'última reunió entre el Ministeri d'Universitats i els sindicats majoritaris de les universitats públiques per a seguir informant (que no negociant) sobre la reforma de la Llei Orgànica d'Universitats (LOU) proposada pel ministre Castells. En aquella reunió es va presentar un calendari de reunions d'una "taula de diàleg" per a l'elaboració de l'Estatut del PDI. Des de llavors, no han tornat a haver-hi més reunions i ara se'ns convoca de nou al costat de la resta de sindicats, comunitats autònomes i CRUE per "debatre" sobre la reforma de la LOU. 

 

Tot aquest "full de ruta", bastant difús, no fa més que evidenciar la desconnexió del Ministeri d'Universitats amb la realitat de la Universitat espanyola. Els problemes del sistema universitari espanyol vénen de lluny i s'han vist aguditzats per la crisi sanitària de la covid-19. Destaquem entre d'altres: 

 

• L'existència d'importants bosses de precarietat i l'envelliment de les plantilles

• La manca d'un model clar de finançament de les universitats. A més dels deutes històrics, la taxa de reposició i les retallades pressupostàries posen en serioses dificultats a les universitats públiques. 

• La inexistència d'una veritable carrera professional per al PDI. 

• El funcionament de l'ANECA, una agència amb criteris arbitraris i manca de transparència, i que és una peça clau per al desenvolupament de la carrera professional i el control de les plantilles universitàries. No és raonable que aquesta agència prengui decisions que afecten les condicions de treball de les plantilles universitàries, sense que es realitzi cap tipus de negociació. 

 

De fet, el professorat universitari pot fer, a cost propi, carrera acreditadora, però no professional, ja que l'oferta de noves places, en moltes universitats, és pràcticament inexistent, a causa de la taxa de reposició i de l'escàs finançament. És a dir, tenim les acreditacions, però no hi ha feina. 

 

A CCOO considerem que el Ministeri hauria d'estar treballant seriosament en la solució a aquests problemes i, en definitiva, a blindar l'Educació Superior com a servei públic de qualitat, en lloc de "entretenir" amb mesures de dubtosa utilitat, com la creació de la figura de "professor distingit", una mena de calaix de sastre per a la contractació a dit a la universitat. 

 

Davant la precarietat de bona part de la plantilla, sense perspectives reals de carrera professional, especialment entre els joves investigadors, amb exigències cada vegada més diverses per justificar qualsevol millora salarial (per exemple, un nou sexenni de docència sobre el qual la CRUE adverteix que no podria fer front econòmicament), CCOO vol dir que el aquest ministeri està perdent l'oportunitat de prendre les regnes i fer autèntica política universitària. 

 

Mentre altres països reforcen l'R+D, com França, o que rescaten a les seves universitats, com el Regne Unit, o mantenen les taxes universitàries gratuïtes, com Alemanya, el Ministeri d'Universitats, la direcció de l'ANECA i la Secretaria General d'Universitats s'entesten a fer jocs al BOE, allunyats de l'autèntica realitat de les plantilles, lluny de la ciència i lluny dels estudiants. 

 

CCOO creu que no és el moment per aquesta reforma i exigeix ​​l'obertura d'una Mesa Sectorial d'Universitats. Apel·lem a l'executiu a obrir-se al diàleg en un moment de crisi sense precedents abans que sigui massa tard. En aquesta Taula s'haurien de tractar els següents temes: 

 

1. Finançament de la Universitat espanyola. La manca de finançament suficient estructural de la universitat pública és un problema endèmic que es va aguditzar a partir de l'any 2008. Cap reforma servirà per a res si no es compta amb un finançament adequat. A aquesta manca de finançament cal unir les importants restriccions a la contractació: és fonamental anul·lar la taxa de reposició. 


2. Establir plans d'eliminació de la precarietat. El Ministeri no pot emparar-se en l'autonomia universitària per permetre situacions clarament il·legals. La precarietat en la contractació i l'abús en la utilització de les figures de Professorat Associat i Professorat Visitant són situacions àmpliament generalitzades. Per solucionar això, cal una anàlisi més profunda de la situació i un pla que obligui, en un temps raonable (5 anys), al fet que les universitats tinguin unes plantilles adequades a la legislació vigent. 


3. Refundació de l'ANECA. Des de CCOO reclamem que les acreditacions de professorat universitari es cenyeixin a uns criteris estables i negociats, i que no depenen de decisions arbitràries, de vegades difícilment comprensibles, de determinades comissions de valoració. Els criteris per a l'acreditació s'han d'ajustar a la realitat de la universitat espanyola, i no poden representar un bloqueig injustificat de la carrera professional. 


4. La regulació dels drets i deures de l'PDI i les seves condicions de treball (jornades, nivells salarials, entre altres qüestions) han d'estar regulades per un Estatut del PDI que hauria d'estar aprovat des de fa ja més de 12 anys. 

 

CCOO proposa fer el camí invers a l'iniciat pel Ministeri. És a dir, primer s'han d'establir acords i pautes sobre els temes claus per al sistema universitari (Estatut del PDI, finançament, precarietat, ANECA) i posteriorment, un cop establerts aquests acords, s'ha de procedir a les modificacions legislatives que siguin necessàries. 

 

Des de CCOO demanem al ministre que rectifiqui la seva línia d'actuació i afronti una veritable negociació amb els sindicats majoritaris abans que la crisi econòmica faci el seu impacte a la Universitat. Som part fonamental per al canvi productiu que necessita el país i una esperança de vida millor per als fills i les filles dels treballadors i treballadores.

 

CCOO-pactar treball a distància o teletreball per evitar altres mesures negatives

 


 

Resolució conjunta al Consell de Relacions Laborals (CRL) reforçant l’obligatorietat de les empreses de realitzar treball a distància o el teletreball per limitar la mobilitat de persones treballadores

 

CCOO de Catalunya ha apostat per pactar l’obligatorietat del treball a distància o teletreball, per evitar d’altres mesures que puguin impactar negativament en el teixit econòmic i en l’ocupació de les persones treballadores

 

Davant les actuals dades epidemiològiques i atenent a les resolucions de les autoritats sanitàries, l’Administració de la Generalitat i CCOO, UGT, FOMENT i PIMEC, en el marc del Consell de Relacions Laborals (CRL) van aprovat ahir tarda, en el decurs d’una reunió telemàtica, una declaració que recorda a les empreses i persones treballadores la prioritat de fer teletreball amb l’objectiu de limitar la mobilitat de les persones per tractar de frenar el ritme de contagis per COVID-19, d’acord amb les resolucions de les autoritats sanitàries.

 

Durant els mesos de març i abril fonamentalment, la restricció de la mobilitat i el confinament domiciliari van demostrar la seva capacitat potencial de reduir la probabilitat d’exposició i contagi per COVID-19, i opcions com el treball a distància i teletreball o diferents alternatives de flexibilitat empresarial, al mateix temps, van minimitzat l’impacte negatiu sobre el teixit empresarial i l’ocupació.

 

Des de llavors, el 23 de setembre de 2020 es va publicar al BOE el Reial Decret-llei 28/2020, de 22 de setembre, de treball a distància, on el treball a distància és entès com a treball que es fa fora dels establiments i centres habituals de l’empresa.

 

Aquesta mateixa norma, però, a la seva disposició transitòria tercera, estableix que al treball a distància implantat excepcionalment en aplicació de l’article 5 del Reial Decret-llei 8/2020, de 17 de març, o com a conseqüència de les mesures de contenció sanitària derivades de la COVID-19, i mentre aquestes es mantinguin, li segueix sent aplicable la normativa laboral ordinària i que, en tot cas, les empreses estan obligades a dotar dels mitjans, els equips, les eines i els consumibles que exigeix el desenvolupament del treball a distància, així com al manteniment que sigui necessari, i que, si s’escau, la negociació col·lectiva ha d’establir la forma de compensació de les despeses derivades per a la persona treballadora d’aquesta forma de treball a distància, si n’hi ha i no han estat ja compensades.

 

La Resolució SLT/2546/2020, de 15 d’octubre, per la qual s’adopten noves mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya preveu, entre altres qüestions, la necessitat de promoure les mesures organitzatives i tècniques que permetin limitar al màxim la mobilitat de persones treballadores de forma obligatòria, prioritzant el treball a distància i el teletreball.

 

En aquest context, des de CCOO de Catalunya i com a mesures alternatives a d’altres que puguin impactar en el teixit econòmic del país i  incrementar l’afectació a l’ocupació i als treballadors i les treballadores, hem fet una aposta per pactar de forma clara en aquesta declaració, conjuntament amb la resta d’agents socials:

- Que les empreses resten en l’obligació a limitar la mobilitat de les persones treballadores adoptant sistemes de treball a distància i teletreball, així com reunions telemàtiques, d’acord amb les mesures decretades per l’autoritat sanitària, durant el període de vigència d’aquestes, tot recordant que només quan pel tipus d’activitat el treball presencial és imprescindible es permet la mobilitat.

- Que les empreses que no puguin realitzar el treball a distància o teletreball, en aquesta situació excepcional, hauran de facilitar un document justificatiu a les persones treballadores de la necessitat de realitzar els desplaçaments per anar o tornar del centre de treball, o bé, alternativament, disposar del “Certificat autoresponsable de desplaçament per la crisi sanitària per la COVID-19”.

- Que en aquells casos en que el treball a distància no és possible, s’han d’implantar altres mesures com horaris d’entrada i sortida esglaonats, flexibilitat horària, o similars, per tal que s’evitin les hores punta del transport públic.

- Que també es proposa adoptar, preferentment i temporalment, mesures de flexibilitat interna negociades entre l’empresa i la representació legal o sindical de les persones treballadores en un context d’equilibri entre les necessitats empresarials i les necessitats de les persones treballadores i que possibilitin adaptar les necessitats particulars de la situació.

- Que quan el treball sigui presencial, s’ha de garantir la distància de seguretat interpersonal mínima. I quan això no sigui possible, han de proporcionar-se a les persones treballadores els equips de protecció adequats al nivell del risc. Que cal adoptar mesures de neteja i desinfecció adequades, així com garantir la ventilació dels espais i edificis, d’acord amb els protocols que estableixin en cada cas les autoritats sanitàries i que cal posar a disposició de les persones treballadores aigua i sabó, o gels hidroalcohòlics o desinfectants amb activitat viricida autoritzats, per a la neteja de mans.

 

Reclamem al Govern els mitjans d’Inspecció de Treball i de salut pública, i la seva coordinació perquè en cas d’incompliment i/o denúncia per part dels treballadors i treballadores, puguin actuar i protegir la seva salut.

 

Secretaria Organització Federació Educació CCOO de Catalunya

 

CCOO demandada al TSJC per exigir a les universitats que prorroguin al 4t any tots els contractes del personal investigador en formació (PIF)

 


Ahir va tenir lloc al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la vista per la demanda de les universitats contra els sindicats signants del I Conveni Col·lectiu del Personal Docent i Investigador (PDI) laboral de les universitats, CCOO i UGT i per una demanda d’un altre sindicat en relació al mateix tema. D’aquesta manera volen endarrerir l’aplicació de l’Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF) i estalviar-se diners, en lloc d’exigir a la Generalitat de Catalunya un millor finançament. 

 

Recordem que per aquet motiu al desembre de 2019 es va realitzar un acte de “conciliació”, sense èxit, al Tribunal Laboral de Catalunya (TLC). Reproduïm els seus motius, tal com les mateixes universitats van expressar: 

 

“El conflicte s’ha produït entre els agents socials i les universitats públiques, així com amb tota una diversitat de sol·licituds individuals que entenen que un cop superada l’avaluació anual, la pròrroga del contracte predoctoral és automàtica i obligatòria. (…) 

 

El que pretenen els agents socials és que si es contracta una persona treballadora amb un contracte predoctoral (com a mínim d’un any), el contracte es prorrogarà fins a la finalització de la tesi doctoral (llevat que no es superi la corresponent avaluació anual), amb el topall de quatre anys establert a la Llei (…)”. 

 

La conseqüència pràctica d’aquestes demandes és que si els tribunals donessin la raó a les universitats, aquestes podrien, de manera arbitrària, prorrogar o no els contractes predoctorals al quart any, contemplat a l’Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF). Des de CCOO rebutgem enèrgicament aquest intent de substituir la negociació col·lectiva per la judicialització davant d’una reivindicació, tan legítima com necessària, per garantir un accés digne a la carrera investigadora i a un PDI de qualitat.  

 

Per tot això CCOO exigim a les universitats que retirin la demanda i que prorroguin al 4t anys tots els contractes de personal investigador en formació (PIF) 


22-10-2020

 

Tornem al teletreball? Tornem a la improvisació!

 


Davant la situació dels contagis del coronavirus a Catalunya, el diumenge passat el secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya va anunciar als mitjans de comunicació que es prendrien noves mesures per a les dues properes setmanes, entre les que destaquen la recomanació del teletreball i les classes virtuals per a universitats.  

 

Tot i que en les declaracions semblava que aquestes mesures s’havien d’implantar de manera immediata, ahir a la tarda (12/10/2020), el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) va anunciar en comunicat de premsa que cal reduir l’activitat presencial als campus universitaris per contribuir a contenir l’índex de contagi per COVID-19 a Catalunya. En el cas de la reducció de l’activitat docent presencial se centrarà en les classes teòriques. Tanmateix les mesures concretes encara no han estat acordades i diuen que avui es manté l’activitat tal i com estava prevista....! 

 

Des de CCOO Universitats expressem el nostre rebuig a aquesta manera de procedir de les diferents autoritats amb competències universitàries, pels següents motius: 

 

  • Continuem, una vegada més, assabentant-nos per la premsa de decisions que tenen repercussió directa en les condicions sanitàries i laborals del personal de les universitats públiques. 

 

  • Continua la manca de negociació sectorial amb els sindicats que representem als treballadors i a les treballadores de les universitats públiques 

     
  • Es fa palesa la manca de previsió dels diferents escenaris que es poden donar en aquesta situació de pandèmia sanitària, la qual cosa produeix una manca d’agilitat en les respostes i genera incerteses: com pot ser que es passi d’anunciar “mesures d’aplicació immediata”, pels propers quinze dies, a “ja ho anirem concretant”, i que possiblement no s’apliqui res fins el dia 19? 

 

Recordem que CCOO Universitats vam demanar, sense èxit, participar i negociar diferents temes, com ara, la regulació a nivell interuniversitari del teletreball del PDI i el PAS. De fet, el “Pla Sectorial d’Universitats” es va utilitzar per forçar una tornada precipitada a la “normalitat” per la via dels fets consumats i sense cap negociació amb els legítims representants dels treballadors i les treballadores als òrgans de representació unitaris i als Comitès de Seguretat i Salut laboral. CCOO Universitats valorarem els següents dies la possibilitats d’anar als tribunal a denunciar la vulneració dels drets de negociació col·lectiva. 

 

No podem acceptar una exigència dels rectorats d’una elevada presencialitat del PAS, sense tenir en compte la situació sanitària de la seva zona sanitària, i sense tenir en compte les tasques que es poder fer voluntàriament en teletreball. Ens deixa perplexes la “competició” en moltes unitats per veure qui reincorpora abans al seu personal. Tampoc podem acceptar que no es facilitin les eines necessàries a la gent que ha de fer la seva tasca des del seu domicili. També cal tenir en compte, segons la situació sanitària local, la necessitat de fer torns, fins i tot entre el personal que no pot fer teletreball. 

 

No es pot acceptar que, per manca de previsió i de negociació, la continuïtat de la docència virtual es faci en les mateixes condicions que abans de l’estiu. CCOO Universitats exigim que es negociïn les condicions de desenvolupament de la docència virtual del PDI, que ha de tenir en compte, entre d’altres, els següents aspectes: ha d’ésser voluntària, s’ha de garantir les mesures de seguretat i salut, s’ha de facilitar el material i les eines de treball necessàries, compensar les despeses que originin, establir les responsabilitats del teletreball amb la protecció de dades, protegir la privacitat i seguretat de les dades, garantir la desconnexió digital, garantir els drets d’autor i d’imatge, etc. A més, cal insistir en que aquesta improvisació també perjudica l’estudiantat perquè no garanteix que els estudiants tinguin les condicions tecnològiques suficients per seguir la docència en línia i no té en compte els estudiants amb problemes d’aprenentatge i/i diversitat funcional. 

 

Finalment, considerem especialment punyet, el menysteniment de les diferents instàncies universitàries vers els treballadors i les treballadores de les universitats, que han estat peça clau i imprescindible per mantenir “viva” la Universitat en aquests mesos tan complicats, moltes vegades, amb un gran sacrifici personal i familiar.