El dimecres passat (8 d’abril) els sindicats CCOO, UGT, CSIF i CIG
ens vam reunir amb el ministre d’Universitats, i el secretari general
d’Universitats. Va ser la primera amb el nou ministre des de la
declaració de l’Estat d’Alarma i la segona després de la seva presa de
possessió.
CCOO vam anar a la reunió amb propostes per facilitar
al sosteniment de l’Educació Superior i la Recerca en un context en el
que les treballadores i els treballadors de les universitats públiques
han mantingut activa la docència des del primer dia, tal com se’ns va
demanar després de la declaració de l’Estat d’Alarma. En un temps
rècord, el PDI i el PAS s’han adaptat a les noves circumstàncies, com a
treballadors públics responsables i com a professionals compromesos, per
evitar que cap estudiant es quedi enrere. No obstant això, aquests
canvis tan radicals i exigents no es poden fer sense la necessària
interlocució amb els agents socials.
A CCOO estem treballant per
identificar els aspectes que defineixen aquests nous escenaris laborals:
en ocasions expectants davant els inesperats canvis de rumb,
desconcertats per la falta de directives clares des del Govern i
confosos per la successió de mesures precipitades adoptades pels
diferents rectorats. Resulta evident que aquesta situació d’emergència
està desregulant, de facto, les nostres condicions de treball a
base de resolucions rectorals que es fan sense consultar (ni negociar)
amb els representants dels treballadors, ni, en molts casos, informar o
convocar els Comitès de Seguretat i Salut.
Per a CCOO, les
expectatives en relació a aquesta reunió eren altes ja que confiàvem en
una reacció ràpida i compromesa des del Ministeri. Però, lamentablement,
la postura del ministre ens ha decebut perquè hem constatat el seu
desinterès per comptar amb els representants dels treballadors. La seva
opció és dialogar exclusivament amb la CRUE i els responsables polítics
de les CC.AA., i, a més, pretén transformar el dret a la negociació
col·lectiva en una ronda de preguntes amb resposta ajornada a 10 dies, a
manera de roda de premsa asíncrona. CCOO rebutgem aquest format i
reivindiquem que el Ministeri d’Universitats exerceixi el lideratge de
la situació, tal com estan fent altres ministeris.
Hem traslladat
al Ministeri les propostes per afrontar aquesta emergència que vam fer
públiques, però el ministre ha rebutjat l’oferta de debatre la
temporalitat i les modalitats d’avaluació d’aquest curs acadèmic i de
planificar l’inici del proper. També ha declinat tractar les propostes
relacionades amb les condicions de treball, el manteniment d’Ocupació
Pública, les OEP, la protecció de la investigació, les pròrrogues de
contractes de PDI temporal i de personal investigador, els projectes de
recerca, la política de beques, o la bretxa digital dels estudiants. En
la seva resposta, ens deriva a altres ministeris (Hisenda, Educació i FP
o Ciència i Innovació), o ens indica que ens adrecem a les comunitats
autònomes, a les Agències d’Avaluació i d’Acreditació o a les mateixes
universitats. És a dir, renuncia a la seva competència en totes aquestes
matèries. Malgrat això, des de CCOO reiterem la nostra oferta de diàleg
i negociació en assumptes tan importants.
En l’àmbit
universitari, CCOO som el primer sindicat i el més representatiu. A més,
com a sindicat de classe i com a moviment sociopolític, defensem que la
Universitat Pública proporcioni un servei públic de qualitat que
permeti mantenir la cohesió social i territorial. Cal una actuació
decidida perquè està en perill la igualtat d’oportunitats dels
estudiants amb baixos ingressos i, a més, ens arrisquem a que continuïn
aprimant els serveis públics i disminuint la inversió en R + D si no
s’adopten mesures immediates per evitar una major fragilitat del sistema
universitari. Cal recordar que aquesta situació actual de
vulnerabilitat del sistema és conseqüència, en gran mesura, de les greus
retallades imposades després de la crisi financera de l’any 2008.
És
evident que els països amb sistemes públics forts i que aposten per la
inversió en Ciència i en Coneixement sortiran abans d’aquesta crisi de
salut global. Hem de mantenir el caràcter social dels nostres serveis
públics. Cap crisi és l’última. Aquesta ha de servir-nos per aprendre i
estar preparats per a la següent.
CCOO exigim al Ministeri
d’Universitats i al Govern que compti amb els representants legítims de
les treballadores i els treballadors de les universitats públiques per
negociar les modificacions de les seves condicions de treball i els
emplacem a que valorin les nostres aportacions. Aquest nou escenari
necessita la col·laboració de tota la ciutadania i requereix que ens
adaptem amb rapidesa i amb garanties perquè la Universitat Pública
segueixi sent un servei públic de qualitat i el principal motor de R + D
del país.
- CARTA OBERTA DE CCOO A LA CRUE
CCOO exigeix a la CRUE que els
rectorats negociïn amb els representants legítims de les treballadores i
dels treballadors les modificacions substancials que estan esdevenint
en les condicions laborals amb el personal de
la Universitat.
Pots llegir la carta oberta fent clic aquí.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada