Atesa la greu situació de les oficines de recerca, per la seva importància, et reenviem la petició que vam fer divendres passat a la Gerenta de la UB.
Salutacions,
Sra. Gerenta,
És un fet evident, i reconegut per la pròpia UB, la greu situació de gestió administrativa a les oficines de recerca, com a conseqüència de greus mancances organitzatives i manca de previsió l’increment del volum de projectes d’investigació que suposa per a la UB. Així, el que és un gran èxit per a la UB com a institució, com diu el senyor rector, per l’increment de projectes adjudicats, no està tenint el corresponent increment de dotació de personal, ni el reconeixement adequat, la qual cosa està provocant una situació dramàtica amb el personal de les oficines de recerca.
Així ens trobem amb personal fent més hores de les que correspon, en ocasions pagades amb hores extres, i fins i tot portant-se “feina a casa”, amb multitud de vacants (la gent “escapa” de determinades oficines) i fins i tot hi ha places de cap que queden sense cobrir-se. A tot això cal afegir-hi que els reforços puntuals amb personal interí obliga a que, lògicament, la gent que ja va saturada amb la seva feina, també hagi de dedicar temps a explicar com van les coses.
Tot això evidencia la manca de planificació i l’errònia estructura de les OR, tant les “reformades” com la resta. En aquest sentit, recordem que, per exemple, la Junta de PTGAS ja va ser crítica amb dos aspectes que ara s’evidencien com a claus:
- Els estudis de reorganització de les OR es van fer amb dades de 2019, és a dir, abans de tot l’exponencial volum de projectes d’investigació, entre d’altres, però no únicament, el Next Generation. La resposta que se’ns va donar era de què ja es revisaria en el futur... be, ja anem tard.
- En les OR més grans s’ha impedit que les persones que porten la recerca “des de sempre”, és a dir gestor/es departamentals de l’escala administrativa C1, poguessin optar a les noves places de cap de nivell 22, tot i que legalment és un nivell al que podrien accedir-hi. Conseqüència actual: es deixen sense cobrir places, i quan es faci, probablement caldrà ensenyar al cap... Una clara injustícia i manca de reconeixement a aquests companys i companyes.
I una qüestió fonamental, en cap moment s’ha tingut en compte el parer de les persones implicades, s’ha fet un estudi molt elaborat, però molt teòric, i s’ha menyspreat a qui a de tirar endavant la feina.
No estem parlant només de volum de feina desmesurat, si no que també es tracta de la complexitat afegida, moltes vegades per una burocràcia absurda que Administracions externes exigeixin, i que en definitiva ha de realitzar el PTGAS.
En conclusió, ens trobem amb una situació de manca d’efectius estables, de manca de reconeixement i valoració del personal. Aquestes mancances no són exclusives de les OR, però en aquestes s’ha arribat a un límit insostenible i cal prendre mesures urgents i efectives.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada