El 8 de març, Dia Internacional de les Dones, no és una data simbòlica ni merament institucional. És una jornada de reivindicació col·lectiva enfront de desigualtats que continuen plenament vigents, també en la Universitat de Barcelona. L'informe recent presentat per Comissions Obreres (CCOO) a Catalunya torna a posar xifres a una realitat estructural: la bretxa salarial de gènere persisteix i respon a factors organitzatius que perpetuen desigualtats històriques.
https://www.ccoo.cat/noticies/ccoo-presenta-linforme-de-bretxa-salarial-i-reclama-mesures-estructurals-per-acabar-amb-la-desigualtat-retributiva-historica/
En la universitat pública, aquestes desigualtats no sempre es reflecteixen únicament al salari base, sinó en l'estructura de complements, en la progressió professional, en la valoració de llocs i en el reconeixement econòmic de determinades funcions. Un dels exemples més clars és la situació del personal tècnic, de gestió i d'administració i serveis funcionari PTGASF, col·lectiu que en la UB presenta una feminització pròxima al 80%. Aquesta realitat no pot analitzar-se de forma aïllada respecte a la configuració retributiva comparada amb altres col·lectius universitaris.
Quan un col·lectiu altament feminitzat manté diferències estructurals en complements, carrera professional o reconeixement econòmic enfront d'altres àmbits menys feminitzats, no estem davant una qüestió neutra: estem davant un possible suposat de desigualtat indirecta que ha de ser abordat des d'una perspectiva estructural.
Reivindiquem: Auditoria retributiva integral, pública i comparada entre col·lectius, amb dades desagregades per sexe. Equiparació retributiva efectiva del PTGASF respecte a altres col·lectius universitaris quan desenvolupen funcions d'igual valor, aplicant el principi de “a igual treball, igual salari” sense excepcions. Revisió de la valoració de llocs de treball, garantint que la responsabilitat tècnica, la gestió econòmica, la coordinació administrativa i la complexitat funcional del PTGASF estiguin adequadament reconegudes en l'estructura salarial. Transparència en l'assignació de complements i càrrecs, eliminant discrecionalitats que puguin reproduir biaixos indirectes.
Incorporació expressa d'aquestes mesures en el Pla d'Igualtat de la UB, incloent: Un eix específic sobre equiparació retributiva entre col·lectius. Indicadors quantificables de reducció de bretxes internes. Avaluació periòdica de l'impacte de gènere en l'estructura salarial i seguiment públic del grau de compliment.
El Pla d'Igualtat no pot limitar-se a declaracions de principis. Ha de convertir-se en una eina real de transformació organitzativa i salarial. Si no incorpora mesures estructurals sobre valoració de llocs i difícilment podrà combatre la bretxa des de la seva arrel.
Aquest 8 de març reafirmem que la justícia salarial és condició imprescindible per a la igualtat real. Sense igualtat retributiva, no hi ha igualtat efectiva. Sense mesures estructurals en el Pla d'Igualtat, no hi ha transformació real.
8 DE MARÇ: IGUALTAT, RECONEIXEMENT I SALARI DIGNE PER A TOTS ELS COL·LECTIUS
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada