COMISSIONS OBRERES valora
positivament que finalment el Govern hagi aprovat el Reial Decret 103/2019, d'1
de març, pel qual s'aprova l'Estatut del personal investigador predoctoral en
formació, després d'un dilatat procés de reivindicació i negociació per part
del nostre sindicat i del col·lectiu afectat. La seva aprovació constitueix un
important pas en la mesura que regula i aporta seguretat jurídica sobre
aspectes importants de la contractació predoctoral, però no pot ser l'últim
pas: alguns dels aspectes ja acordats pel Govern al final no apareixen en el
text (sou mínim transitori de 16.422 anuals i indemnització per fi de
contracte) i altres reivindicats fortament reclamandes pel col·lectiu investigador ni tan sols
s'han tingut en consideració (per exemple, les actualitzacions salarials
anuals)
1.-Règim Salarial. En aquesta
matèria s'incorporen gran part de les reivindicacions sindicals i del
col·lectiu. D'una banda, per determinar els percentatges salarials aplicables
al personal investigador es pren com a referència mínima la categoria
corresponent al Grup 1 del personal laboral de la taula salarial recollida en
el Conveni Únic del personal laboral de l'Administració General de l'Estat. No
obstant això, ha desaparegut la garantia que, en tot cas, el salari mínim a
percebre no fos inferior a 16.422 € anuals (que ja s'estava utilitzant com a
referència per a les convocatòries de 2019). Tampoc s'ha aclarit la qüestió de
les possibles actualitzacions anuals, etc. Aspectes que hauran de ser abordats
per a la seva millora en els propers processos de negociació col·lectiva.
2.-Col·laboració en tasques
docents. Finalment s'ha reduït la possibilitat de col·laborar en tasques
docents fins a 180 hores durant el seu contracte (màxim 60 per any). Es tracta
d'una postura intermèdia que no evita del tot la temptació que les Universitats
pretenguin solucionar problemes estructurals de necessitats docents per falta
de professorat derivat de les retallades de plantilla i limitacions en la taxa
de reposició dels últims anys. A més, com ja vam dir, això pot suposar una
activitat laboral addicional que perjudiqui l'activitat principal que és la
investigació. En tot cas, valorem positivament que s'hagi reforçat el caràcter
voluntari d'aquestes col·laboracions (a petició de l'investigador i, sense que
tals col·laboracions suposin una minva de la càrrega docent del departament).
No obstant això, entenem que en aquesta matèria cal encara algun recorregut,
tant en el nombre d'hores màximes de possible col·laboració docent, com en el
règim de voluntarietat, sense perjudici que siguin aspectes la garantia dels
quals pugui ser objecte de posterior seguiment i millora en l'àmbit de la
negociació en les universitats mateixes.
3.-Extinció del contracte. La
nova regulació dóna una de freda i una de calenta: millora dels projectes
inicials en la mesura que s'estableix la pròrroga automàtica fins al quart any,
exigint per a la denegació de la pròrroga anual un informe desfavorable d’avaluació
motivat. Entenem que amb aquesta regulació es restringeixen notablement les possibles
arbitrarietats en l'extinció del contracte abans d'hora, introduint garanties
per a l'investigador -la exigència de motivació i, per tant, el seu possible
control en els tribunals-. S'ha perdut l'oportunitat, però, d'eliminar
l'extinció del contracte abans dels quatre anys per la lectura de la tesi
doctoral. A més d'afectar poquíssims supòsits, els primers períodes
postdoctorals són contemplats per la llei com a part del procés formatiu, de
manera que res no impedeix la culminació dels quatre anys de contracte
permetent a més realitzar tasques complementàries de publicació i millora de
currículum. Igualment, tot i que s'ha millorat tècnicament, seria convenient
aclarir el règim de l'acomiadament per incompliment remetent, com fa l'Estatut
dels Treballadors, als incompliments greus i reiterats.
4.-Indemnització fi de contracte.
En aquesta matèria creiem que s'ha desaprofitat l'oportunitat per incorporar
una indemnització fi de contracte com existeix per a altres figures
contractuals laborals. Tot i que la Llei de la Ciència no contempli
expressament aquesta possibilitat tampoc la nega i hagués estat possible i
desitjable la seva incorporació. En tot cas, Comissions Obreres no renunciarà
als procediments al seu abast per aconseguir el reconeixement de la
indemnització, tant en els tribunals (en l'actualitat estem pendents, com a
conseqüència d'una qüestió judicial promoguda pel nostre sindicat, de la
decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre el dret a
indemnització fi de contracte al col·lectiu investigador en formació) com
mitjançant la negociació col·lectiva.
En conclusió, s'han produït
notables i significatius avenços, encara queden aspectes millorables en
regulació de les condicions d'ocupació d'un col·lectiu particularment
vulnerable i precari. No oblidem, en tot cas, que la regulació que s'ha aprovat
té caràcter de mínims legals que pot i ha de ser objecte de millora i
complementació en la negociació col·lectiva, àmbit en el qual des d'aquest
moment concentrarem la nostra activitat sindical per millorar les condicions de
ocupació del col·lectiu.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada