A l’atenció del Dr. Francesc Xavier Grau, secretari d’Universitats i
Recerca
A l’atenció de la Dra. Mª Victòria Girona, directora general d’Universitats
A l’atenció de les rectores i rectors de les universitats públiques de
Catalunya
Benvolgudes i benvolguts,
Com a conseqüència de la greu crisi sanitària del COVID-19, fa més d’un mes
que la població està confinada. Des del primer dia, la Universitat, com a
servei públic d’educació superior, ha estat treballant de manera no presencial
i això està suposant un gran esforç de tota la comunitat universitària:
personal d’administració i serveis (PAS), personal docent i investigador (PDI)
i alumnat. En aquest sentit, els treballadors i les treballadores
universitaris, com a professionals compromesos, s'han adaptat a les noves
circumstàncies per evitar que cap estudiant es quedi enrere.
La Universitat ha d’assegurar que l’alumnat està adquirint les competències
establertes en les memòries de les titulacions, i aquesta tasca l’ha de portar
a terme el PDI, tant com sigui possible. No estem parlant únicament de fer
docència virtual, sinó que també cal fer pràctiques i recerca i, en aquests
casos, les dificultats són més importants i, de vegades, impossibles de
superar. De la mateixa manera, el PAS està realitzant una enorme tasca en
l’àmbit de la gestió i dels serveis de suport a la comunitat universitària, i a
més, garantint els serveis crítics presencials.
Cal tenir en compte, a més, que tot això s’està fent, en la gran majoria de
casos, amb equips i infraestructures del propi personal i en circumstàncies
molt complexes, tant des del punt de vista tècnic (perquè no totes les persones
disposen dels equips informàtics o de les connexions a la xarxa adequats) com
des del punt de vista de l'entorn de treball (perquè en el confinament és més
difícil conciliar la vida laboral, familiar i personal).
Tanmateix aquest sobreesforç, realitzat en una situació excepcional, no
evita que hi hagi PAS i PDI, així com alumnat, que no pugui fer l’adaptació
necessària. En el cas de l’alumnat, això pot provocar que hi hagi estudiants
que quedin exclosos dels estudis superiors. La bretxa digital en aquests casos
és determinant.
Per altra banda, no hem d’oblidar que, en tot aquest procés, hi ha personal
temporal que pot anar caient pel camí. En aquest sentit, les mesures
pal·liatives que s’han anat aprovant són del tot insuficients, ja que només
inclouen pròrrogues per uns pocs mesos en algunes categories de PDI laboral. És
especialment punyent la situació del professorat associat, que està contractat
per hores, amb sous molt minsos, i que ara ha de treballar moltes més hores de
les que consten en el seu contracte. A més, en ocasions, amb el risc de perdre
aquest contracte d’aquí a pocs mesos si perden la seva feina principal externa
a la Universitat.
També la recerca pot patir un cop molt dur, no només pel tancament de les
infraestructures, sinó també per la reducció dràstica de fons externs motivada
per la crisis econòmica. Això fa créixer el risc de que molts projectes ja no
vegin la llum, amb la repercussió directa en els llocs de treball directament
relacionats amb aquests projectes, com per exemple, els contractes del personal
investigador en formació (els doctorands).
En un altre àmbit, cal destacar de manera significativa que els criteris i
procediments d’adaptació dels plans d’estudi i de les avaluacions no
presencials, es debaten i decideixen per les diferents administracions sense
negociar amb representants legals dels treballadors. Tot i la difícil situació
laboral descrita anteriorment i l’esforç que està fent el personal per poder
virtualitzar tota l’activitat de les universitats, en molts casos els que manen
es pensen que n’hi ha prou només amb dictar resolucions, instruccions, notes,
etc... tan senzill com prémer un botó.
Per últim, i no menys important, en el moment que s’hagi de fer el
desconfinament caldrà tenir present, abans que res, la salut de les
treballadores i els treballadores, per la qual cosa és essencial que s’informi
i es negociï amb els representants legítims dels treballadors i amb els
delegats i delegades de prevenció. Això és important destacar-ho ja que, en
moltes universitats catalanes, no s’han negociat ni els canvis de condicions de
treball ni les mesures de seguretat.
CCOO, com a primer sindicat en l’àmbit universitari català, defensem que la
Universitat, com a servei públic d’educació superior, ha d’oferir un servei de
qualitat per mantenir la seva funció cohesionadora. Cal una actuació decidida
perquè està en perill la igualtat d'oportunitats dels estudiants amb baixos
ingressos. Si no s’adopten mesures immediates per evitar una major fragilitat
del sistema universitari ens arrisquem, a més, a que es continuïn aprimant els
serveis públics i disminueixi la inversió en R+D.
És per tot això que exigim:
QUE ES NEGOCIÏN:
- Les modificacions de les condicions de treball de PAS i PDI, com a conseqüència del treball no presencial o teletreball, sota la premissa de què les condicions actuals de sobreesforç no es poden mantenir en el futur.
- Els protocols necessaris pel desconfinament a les universitats públiques.
- Els plans de regularització i estabilització de les plantilles de PDI i de PAS.
QUE ES DOTI UN FINANÇAMENT
EXTRAORDINARI PER
- Dotar dels recursos tecnològics necessaris al personal i als estudiants.
- Mantenir els programes de recerca, tant els que han de finalitzar com els nous previstos.
- Prorrogar el 4t any de tots els contractes de personal investigador en formació.
- Prorrogar els contractes temporals que finalitzin en aquest període, fins a un màxim de la finalització del curs 2020/2021.
- Contractar el personal necessari per assegurar que s’arriba a tot l’estudiantat
- Dotar un programa per a regularitzar i estabilitzar la plantilla docent, un cop finalitzada la durada del programa Serra Hunter (2016-2020)
Finalment, DEMANEM que l’ACUP, la CRUE i la Generalitat traslladin als
Ministeris corresponent la necessitat d’eliminar la taxa de reposició a les
universitats, de manera que aquestes puguin organitzar-se segons les seves
necessitats, d’acord amb l’autonomia universitària.
Aquest nou escenari exigeix la col·laboració de tota la ciutadania i
requereix que ens adaptem amb rapidesa i amb garanties perquè la Universitat
segueixi essent un servei públic de qualitat, un element de cohesió social i
territorial i el principal motor del R+D del país.
Cordialment,
César Marín
Coordinador de CCOO Universitats
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada