La universitat pública, com a servei públic d’educació superior, s’ha
adaptat en temps rècord a la situació excepcional derivada de la
paralització de l’activitat presencial com a conseqüència de la crisi de
la COVID-19. Els treballadors i les treballadores de la universitat
pública estem compromesos com a ciutadans i ens coresponsabilitzem com
empleats públics amb aquesta situació d’emergència nacional.
Aquesta
crisi ha revelat, per al conjunt de la societat, la importància i la
feina que comporta una docència de qualitat. És per això que
reivindiquem l’esforç de tot el PAS i el PDI, que estan realitzant el
seu treball en condicions difícils. Estem assegurant que les
competències establertes en les memòries s’estan adquirint, tot i que en
la majoria dels casos s’hagi de fer amb equips i infraestructures dels
propis treballadors, en circumstàncies complexes, tant des del punt de
vista tècnic (no totes les persones tenen els sistemes informàtics
adequats) com des del punt de vista de l’entorn de treball (conciliació
de la vida laboral i familiar i personal). També volem posar de manifest
la tasca ingent que està realitzant el PAS en l’àmbit de gestió i
serveis de suport a la comunitat universitària, com ara els serveis
informàtics, l’atenció a la comunitat universitària i la virtualització
dels processos de gestió.
Considerem que la digitalització de la
universitat pública és més que impartir les classes en línia, requereix
infraestructures robustes i procediments i metodologies específiques.
Per tant, aquest procés no es pot fer a cost zero. Cal reclamar un
finançament adequat per fer-ho. Un procés tan important no es pot
improvisar.
Ens preocupa molt l’avaluació no presencial. Les
agències d’avaluació de la qualitat (ANECA i AQU) han plantejat uns
terminis molt restrictius per a la modificació de fitxes docents. Tot
això en una situació en què hi ha seriosos dubtes sobre la seguretat
jurídica de l’avaluació en línia. La mateixa preocupació s’estén a la
celebració de les PAU.
Constatem una modificació de les nostres
condicions de treball, especialment de sobrecàrrega (volum, noves
tasques, horari desregulat) i en la majoria dels casos utilitzant els
recursos propis.
S’està confonent el teletreball, regulat per una
directiva europea, amb el treball a distància, regulat per l’Estatut
dels Treballadors. Tot això en un context en què els treballadors i les
treballadores de les universitats també emmalalteixen i participen en
les cures d’altres.
Si ens preocupa la docència, la recerca ens
preocupa tant o més. El manteniment del finançament i la pròrroga dels
contractes dels investigadors és una peça clau per superar la situació
que estem vivint.
Aquesta crisi sanitària posa en evidència la
necessitat de fomentar el teixit R+D+I per poder afrontar els reptes
futurs amb més garanties d’èxit.
Les treballadores i els
treballadors públics estem contribuint a pal·liar la crisi, amb el
nostre esforç i el plus de treball, però no estem disposats a ser
obviats en els àmbits on es prenen les decisions i és per això que
exigim formar part d’aquests àmbits, en tots els nivells (estatal,
autonòmic, universitari).
És per això que, no estem d’acord amb la
manera com s’estan prenent les decisions durant la crisi, ja que s’està
fent amb un model gerencial (Ministeri, CCAA i universitats, tots de
dalt a baix). En aquest context, sobren decisions unipersonals,
opacitat, reforçament de posicions controladores i autoritàries i amb
enviament de decisions i comunicacions dels rectorats desiguals a les
seves comunitats universitàries. Els responsables educatius han de
comptar amb els sindicats, que som els legítims representants de les
treballadores i els treballadors.
Perquè nosaltres, que ens
esforcem quan cal, volem negociar les prioritats, els procediments, els
escenaris i els temps. Perquè des de CCOO volem distingir l’urgent de
l’important i per no perdre de vista el mitjà i el llarg termini. Vivim
una situació històrica en què s’està mostrant la importància dels
serveis públics i de la ciència. En aquest context, el paper dels
sindicats és important i urgent.
L’escenari no pot ser d’allò més
imprevisible, evitar la desorganització és important, però encara ho és
més aconseguir organitzar-se a partir del consens, i no de la imposició.
CCOO fem les propostes següents:
1.
Dialogar i reflexionar, de manera assossegada, entre les autoritats
universitàries en els diferents nivells, els agents socials i els
representants dels estudiants sobre la forma i temporalitat de
finalització de el curs actual i les seves implicacions i repercussions
en relació al curs vinent, tenint en compte les estimacions de la durada
de la situació d’excepcionalitat.
2. Repensar el caràcter no
presencial de la convocatòria d’avaluació de juny, o fins i tot de
juliol. Hi ha diferents variables: a) l’evolució de l’emergència
sanitària; b) els ritmes en les diferents comunitats; c) la varietat
d’entorns acadèmics: assignatures d’últims cursos, amb càrrega elevada
de pràctiques (clíniques, laboratoris, etc.); d) titulacions
professionalitzadores, etc.
Cal considerar que l’avaluació és un
acte administratiu, que exigeix unes garanties jurídiques, i que
actualment algunes plataformes tecnològiques disponibles no ofereixen
suficient seguretat d’autenticació.
És possible contemplar opcions
com ampliar els períodes d’avaluació i reconfigurar l’inici del proper
curs acadèmic, afegint nous períodes de matrícula.
Les proves
d’accés a la universitat (PAU) s’han de fer amb les màximes garanties i
s’ha d’evitar la manca d’igualtat d’oportunitats i contribuir a
l’equitat. Les PAU corregeixen diferències de criteris d’avaluació entre
centres d’ensenyament, i estableixen una qualificació més justa per a
l’ingrés en graus amb límit de places.
3. Disposar d’eines clares i
garanties jurídiques per assegurar la validesa de les activitats
docents i acadèmiques que estem desenvolupant, i estendre aquesta
sol·licitud també a les agències de qualitat, en l’àmbit de la seva
competència (seguretat jurídica, disseny dels diferents i possibles
escenaris, etc.).
En particular, és fonamental aclarir com es farà
l’avaluació a distància, si finalment s’opta per aquest sistema. S’estan
plantejant propostes fàcils sobre el paper, però difícils d’implantar i
de dur a terme, especialment tots els aspectes relatius a la seguretat i
l’autenticació. La situació d’emergència serà puntual, però les seves
conseqüències no.
S’ha d’ampliar els terminis que les agències de
qualitat estan establint per a la realització de les modificacions
necessàries en els plans d’estudi, que entenem que han de ser
considerades com a addendes.
4. Reprendre la cultura de la
negociació: demanem més transparència i participació en la presa de les
decisions. Ens comprometem a col·laborar amb lleialtat.
Negociar les
condicions de treball, tenint en compte la sobrecàrrega de treball que
s’està produint.
Aquesta situació no pot justificar la pèrdua de drets
(horaris desregulats, conciliació amb la vida personal i familiar,
etc.).
Incentivar les mesures necessàries per aplicar en tot moment
plans de treball que permetin la conciliació amb la vida personal i
familiar, i modificar estructures horàries cap a altres basades en
tasques o projectes.
Protegir la participació legítima dels delegats
de prevenció de riscos laborals mitjançant els comitès de seguretat i
salut, com a única via per protegir la salut en l’entorn de treball, i
afegir a les variables a considerar la sobrecàrrega de treball,
l’ansietat i l’estrès associat a aquest context excepcional.
5.
Mantenir l’ocupació en les universitats públiques, i, mitjançant el
decret ministerial, facilitar les pròrrogues automàtiques fins a la
finalització de el curs acadèmic 2020-21 del personal temporal de PDI i
dels interins de PAS els contractes dels quals finalitzin el present
curs acadèmic, amb l’objectiu de poder afrontar el proper curs acadèmic
en condicions adequades de funcionament. Cal avançar en l’eradicació de
l’excessiva precarietat com a conseqüència de les retallades sofertes en
la crisi anterior, i mantenir les ofertes d’ocupació pública, eliminar
les taxes de reposició i realitzar noves ofertes que disminueixin la
temporalitat i la precarietat del personal de les universitats.
6.
Protegir la recerca en curs, que en molts casos haurà de reiniciar-se i
per això cal replantejar pròrrogues per a contractes i projectes i la
resolució de la convocatòria del Ministeri de Ciència i Tecnologia de
2019 al més aviat possible. Només els països innovadors són capaços
d’afrontar els reptes de futur sense patir retrocessos en el benestar ni
en la igualtat dels seus ciutadans. No haurem après res d’aquesta crisi
si no entenem que les retallades en els serveis públics no ens
permetran mantenir un estat de benestar prou robust com per superar la
crisi i evitar ser vulnerables en altres crisis futures.
7.
Assumir que les pròrrogues dels contractes de recerca establertes en les
disposicions addicionals 12 i 13 del Reial Decret Llei 11/2020 són
insuficients. Cal prendre com a referència l’anàlisi feta des dels OPIs i
en particular des del CSIC. Les pròrrogues dels contractes han de ser
més àmplies per assegurar que es mantinguin les tasques docents i
investigadores, tant d’aquest curs com del que ve.
De la mateixa manera,
aquesta situació comporta conseqüències en els terminis de dipòsit i
defensa de tesis doctorals que s’han de salvaguardar amb total
prioritat, i d’altres drets recollits en les convocatòries de la Llei de
la Ciència (mobilitat internacional, ajuts, etc.) que no es poden veure
conculcats.
8. Sol·licitar que l’article 49 del Reial Decret Llei
11/2020 “Disponibilitats líquides dels organismes autònoms i altres
entitats integrants de el sector públic estatal” no s’apliqui als
organismes del sistema sanitari i del sistema públic de R+D.
9. Identificar i pal·liar les bretxes digitals dels estudiants en condicions de vulnerabilitat.
10.
Reformar les polítiques de beques de el Ministeri per al pròxim curs
acadèmic pel que fa a requisits acadèmics i a la pròpia naturalesa de
les beques generals per garantir l’equitat en l’accés a l’estudi. Cal
eliminar les revocacions de beques i amb l’obligació de tornar els
diners, quan no s’ha assolit el nivell d’èxit requerit amb la
consideració de que s’ha fet un ús fraudulent de diners de la beca, ja
que hi pot haver moltes raons que expliquin aquest fracàs . Les
condicions econòmiques per obtenir beca en el curs 2020/2021 no poden
estar referides exclusivament a l’IRPF de 2019 perquè moltes famílies
hauran canviat dràsticament la seva situació econòmica.
11.
Suprimir la penalització econòmica per repetir assignatures perquè, en
aquesta situació excepcional, el major èxit o fracàs es pot veure
afectat pels mitjans de què es disposa a casa (espai per estudiar,
mitjans informàtics i bibliogràfics, possibilitat d’aïllament i
concentració, entre d’altres ) ja que no es pot accedir a biblioteques i
sales d’estudi. Cal tenir en compte que aquest fet perjudica els
estudiants de famílies amb menor capacitat de renda.
12. Fer
evident la nostra voluntat de col·laborar en el disseny d’un Pla Digital
per estendre les competències digitals de les universitats públiques,
sense perdre la potencialitat de la interacció entre les persones sense
mediació i tota la riquesa de la presencialitat.
A CCOO treballem
perquè ningú es quedi enrere: cap estudiant, cap treballadora ni
treballador temporal, i perquè no empitjorin l’ocupabilitat futura, les
condicions de treball i el sosteniment de la Universitat com a servei
públic.
CCOO volem perquè la Universitat Pública pugui seguir
realitzant les tasques que li corresponen: Docència, Recerca i Innovació
sense retallades de plantilles, mantenint les OEP i prorrogant acords
per mantenir llocs de treball fixos i temporals.
Secretaria d’Universitats i Recerca FE CCOO
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada