• Novetats

    Amb la tecnologia de Blogger.
    dimecres, 23 de novembre de 2016

    Respostes del candidat David Vallespin


    1.       Presentació de la seva candidatura
    1.1.     Davant les problemàtiques actuals i les perspectives de futur, què motiva que es presenti a les eleccions i quins fets diferencials, respecte de les altres candidatures, creu que pot aportar per fer-hi front?

    Ens presentem a les eleccions al Rectorat de la Universitat de Barcelona amb un equip jove, amb forces, capacitat, il·lusió i amb una capacitat de gestió ja, objectivament, demostrada. Creiem que els canvis que necessita la Universitat de Barcelona, com a Universitat pública, catalana, prestigiosa nivell docent, intensiva en recerca, potenciadora de la transferència i innovació, igualitària, sostenible, amb vocació i projecció internacional i que sigui capaç de compaginar el millor de la nostra tradició amb les exigències pròpies de la modernitat del segle XXI; han d’afrontar-se per una “nova generació” que, al moment present, en temes molt complicats, ja hagi demostrat, com és el nostre cas, que cercant el màxim consens possible i aplicant, arribat el moment just, una certa dosi de fermesa, no tant sols podrem defugir de l’immobilisme i els seus riscos, sinó que també es pot generar un nou clima de confiança recíproca que permeti donar resposta als nostres problemes – en especial als vinculats amb les persones, com ara el relatiu a l’inajornable relleu generacional i l’estabilització i promoció de les plantilles del PDI i del PAS, o el d’entendre, al costat de les i els estudiants, que l’accés a una Universitat Pública no és un privilegi, sinó un dret -  mitjançant un exercici de la nostra responsabilitat compartida. Solucions que necessitaran també de la valentia suficient, ja acreditada per aquesta candidatura, així com de no tenir les mans lligades, per motxilles del passat, a l’hora de negociar i reivindicar el que és just davant de les diferents Administracions Públiques.

    1.2.     Quin és el seu “currículum acadèmic”?

    El pugueu consultar a la meva pàgina web http://www.davidvallespin.cat/david-vallespin



    2.       Oposició a les retallades.

    2.1.     Davant les retallades pressupostàries, i incompliments econòmics, que pateix la UB per part de la Generalitat de Catalunya, sap quin és el deute d’aquesta amb la UB?

    El major deute que té la Generalitat amb la universitat és l'històric derivat dels incompliments principalment en inversions. Per aquest concepte la Generalitat només reconeix uns 8 milions anteriors al 2006. Ara bé, entenem que també cal afegir la reducció del Pla d'Inversions Universitàries patit entre 2007-13 (sobre tot en els anys 2011 a 2013 en que la crisi va ser més intensa) que han suposat, a la pràctica, una assignació inferior al 50% dels prop de 150 milions que corresponien en inversions universitàries a la UB.

    També caldria afegir els greuges soferts en el finançament ordinari com, per exemple, la reducció íntegra d'una paga doble durant diversos anys en que el finançament de la Generalitat no cobreix el 100% del capítol 1 de la Universitat.

    Cal reclamar que el finançament públic cobreixi el 100% dels salaris (increment mínim del 25% de la subvenció actual) i les inversions que necessita la Universitat d Barcelona (mínim els 21 milions anuals de mitjana previstos per al 2007-13).

    I quines mesures concretes
    proposa per fer-li front? (retallades conjunturals i estructurals)

    L'època de retallades estructurals ha de donar-se per acabada. Si es requereix un esforç conjuntural, ho estudiarem. Però no es farà cap retallada estructural, sinó que cal defensar un increment mínim del 5% cada any dels pressupostos dels nostres centres i departaments.

    La Universitat i, en particular la UB, requereixen d’un finançament just, suficient i estable, que complementarem amb l'atracció de noves vies de finançament (donacions, ingressos derivats de la transferència i innovació i major suport exalumnes) per la millora de la qualitat i de les línies i estructures docents i de recerca.

    2.2.     Davant les retallades de drets laborals que pateix la UB per part de la Generalitat de Catalunya, quines mesures concretes proposa per fer-li front? (retallades conjunturals i estructurals)

    Es plantejarà un gran pacte amb els sindicats de PAS i PDI per defensar, on calgui, la recuperació de tots els drets retallats que, com podeu pensar, també afecten a les i els membres de la candidatura. Cal recuperar les polítiques socials, juntament amb el major finançament públic.

    2.3.     Amb els recursos econòmics actuals es fa inviable tenir adaptada, de forma generalitzada, la UB a les previsions de l’EEES. Què proposa per fer front a aquesta situació?

    Cal recuperar el nivell d’inversions públiques per mantenir unes instal·lacions docents de qualitat i adaptades. Plantejarem un programa realista d’inversions de millora de totes les instal·lacions docents, tot prioritzant aquelles vinculades amb temes de seguretat i promeses històriques.

    2.4.     Farà servir mecanismes comunicatius, jurídics i de mobilització per denunciar els atacs a l’autonomia universitària i l’ofegament econòmic?

    Sí, tots aquells que, ajustats a la legalitat i al sentit comú, ens permetin fer visible tant l’atac que venim patint contra la nostra autonomia universitària – per exemple el Programa Serra Húnter - contra la pròrroga del qual no tant sols vaig signar, com van fer d’altres candidats, sinó que també vaig acompanyar als representants sindicals a la roda de premsa reivindicativa sobre la qüestió; com l’ofegament econòmic al qual estem sotmesos per un finançament públic que no és ni suficient, ni just, ni estable i que, a més, ens penalitza, a nivell de proporcionalitat, quant al nostre pes i significació dins del sistema universitari català.

    2.5.     Mitjançant diferents àmbits en els que participa la UB (Mesa d’Universitats, Consell Interuniversitari, etc) s’aproven retallades de drets del personal de les universitats. Es compromet a que la UB faci públic el seu posicionament en tots el àmbits per a exigir el retorn dels drets laborals arragassats als treballadors i a les treballadores de la UB?

    Sí, perquè és just. En conseqüència, el rector de la institució, a tots els àmbits, ha de tenir un paper actiu a l’hora reclamar-lo.

    2.6.     Davant les continues retallades que està patint la Societat en general, n’hi ha molts centres públics (hospitals, escoles, etc) que fan visible el seu rebuig. Pel contrari, en el cas de la UB, la pràctica habitual és amargar-ho i, fins i tot, impedir accions que sorgeixen de la pròpia Comunitat Universitària (ordres de neteja permanent de cartells en molts Edificis, etc). Creu que la UB ha de fer visible el rebuig a les retallades? En cas afirmatiu, com proposa fer-ho?

    Sí. La Universitat de Barcelona ha de fer visible el seu rebuig a les retallades. Ara bé, ho hem de fer guiats per l’aplicació d’unes formes de reivindicació que no acabin per penalitzar-nos quant a la raó que tenim sobre el fons de la qüestió. Quant als cartells, podria pactar-se, perfectament, tant la seva ubicació, com la durada de la seva permanència. A més, el propi rector, aprofitant, per exemple, la inauguració del curs acadèmic, entenem que no ha de tenir cap problema a l’hora d’exposar i traslladar ell mateix, al seu discurs, el que pensa la comunitat universitària sobre les retallades que pateix la Universitat i, més en general, la Societat.



    3.       Defensa de l’autonomia universitària
    Davant de les propostes de governança que anuncia el Govern de la Generalitat de Catalunya per controlar políticament a les universitats (per exemple amb el nomenament del rector/a per part d’un Patronat extern a la Universitat o els nomenaments en cascada dels diferents càrrecs – tipus jeràrquic ), quina opinió en té?

    La nostra opinió és molt clara. De fet, al nostra programa electoral ja consta, expressament, el nostre rebuig exprés a aquestes intervencions sobre la nostra autonomia universitària, així com l’aposta decidida pel manteniment de l’actual sistema d’elecció del rector mitjançant el sufragi universal directe amb participació de tota la comunitat universitària. No acceptarem la imposició del model d’Universitat de Patronat. Igualment, també al nostre programa es contempla que es mantingui l’actual sistema, ja previst al nostre Estatut vigent, quant a l’elecció de les deganes i degans, així com de les caps i els caps d’estudi.


    4.       Estructuració de la plantilla de la UB (PAS I PDI)
    Quina estructura organitzativa de llocs de treball creu que ha de disposar la UB? Com i quan es realitzarà el reconeixement de les tasques que desenvolupa el personal? Com i quan definirà la carrera professional del personal? Quin calendari proposa per a la realització d’una autèntica RLT?

    Tant en PAS com en PDI, es començarà per nomenar una taula de negociació per establir un programa d'estabilització, les bases del qual han de ser el pas previ a una Relació de Llocs de Treball adaptada a la realitat i a la carrera professional. Una Relació de Llocs de Treball que es basarà en àrees científiques i departaments en PDI. Entenem que les  RLT han de partir de criteris clars i apriorístics. En el cas del PAS, a més, ja s’ha fet feina des de fa anys i caldrà veure quina es pot aprofitar, ja que no comencen de zero.


    5.       Transparència en la informació
    Una crítica habitual i comú a les Administracions Públiques és l’opacitat en la informació rellevant que es facilita tant a la Societat com a la pròpia Comunitat Universitària. Creu que la UB es suficientment transparent en la informació que facilita, tant de caire econòmic com de política de personal? Quines mesures proposa per a la millora de la informació?

    La Universitat de Barcelona té encara molt camí per recórrer quant a la transparència de la seva política econòmica i de personal. En aquesta línia, apostarem per una recuperació de la confiança recíproca entre el govern de la institució i les i els representants sindicals, així com pel compliment de la normativa legal que afecta a la transparència. D’igual forma, dins del nostre programa també s’incorpora el fet que les principals mesures a aprovar vagin acompanyades de la seva corresponent memòria econòmica, no sigui que algú tingui una “idea brillant” en època electoral, fins i tot atractiva mediàticament, però que, a la pràctica, no sigui més que un clar “brindis al sol”, que tothom sap que no es podrà complir. Igualment, des de la nova Gerència, es canviarà també la forma de fer arribar la informació (no és lògic ni normal que arribi a poques hores de les reunions) a les i els representants sindicals. I el mateix serà d’aplicació als vicerectorats, en especial als vinculats amb personal docent i investigador i personal d’administració i serveis, ja que els criteris de les seves polítiques han de ser previs, estables i ben coneguts.

    6.       Defensa dels treballadors i les treballadores:
    6.1.     Es compromet a mantenir els contractes temporals i els nomenaments d’interins actuals?

    Sí, i es promourà l'estabilització dels estructurals (més d 2 anys d’antiguitat).

    6.2.     Quins criteris concrets creu que són els que justifiquen la consideració d’un lloc de treball com a estructural? Quin projecte presenta per a l’estabilització d’aquests llocs?

    Tenir més de 2 anys d’antiguitat i que es demani justificadament la seva renovació.

    L'estabilització ha de ser una oportunitat per a tothom que acompleixi els objectius que se li demanen. En qualsevol cas, cal un pla consensuat amb les i els representants de les treballadores i treballadors.

    6.3.     Quina proposta realitza per a l’estabilització del personal contractat amb finançament extern (a càrrec del capítol 6,...) i que porta molt anys a la UB?

    Cal aprofitar el recursos formats. En conseqüència, es prioritzarà la continuïtat d’aquests recursos amb el finançament extern, abans de contractar de nous.

    6.4.     Es compromet a no realitzar cap externalització de les tasques i els serveis que són realitzats actualment per personal de la UB?

    Creiem que la Universitat i el seu grup de fundacions instrumentals i col·legis majors constitueixen un servei de qualitat que pot gestionar millor el sector públic que el privat. Això és així, ja que estem parlant d’un servei a la societat, ja sigui formatiu, científic, d'innovació i transferència, o social.

    7.       Altres temes més sectorials dels diferents col·lectius

    ·         PDI

    7.1.     Promoció de PDI acreditat a càtedres (laboral o funcionari). Quina proposta i calendari en fa?

    La nostra candidatura assumeix el Manifest redactat pels acreditats a càtedra on es planteja la solució progressiva de l’actual bossa, tot tenint present que cal aplicar uns criteris clars i no canviants. Entre aquests criteris, el principal hauria de vincular-se amb l’antiguitat, però tenint present que, en certs casos i àmbits, també poden tenir cabuda, de forma limitada i ben motivada, criteris com ara els marcats per la visió estratègica o una recerca de molta intensitat i qualitat.


    7.2.     Estabilització de PDI acreditats. Quines propostes realitza per a que es convoquin les places d’Agregat o Professorat Titulat Universitari?

    La nostra candidatura, com així consta al nostre programa de govern, defensa la combinació de places funcionarials i laborals (el que haurem de defensar amb contundència davant de la Generalitat, però és possible legalment). També ens manifestem en contra de l’actual aplicació del Programa Serra Húnter, ja que es tracta d’una disfunció del sistema pensada per captar un suposat talent extern i que, al cap i a la fi, termina per castigar el nostre gran talent intern.  Defensem un model propi de professorat UB que ens permeti prendre les nostres decisions de política de professorat amb criteris marcats per l’exercici de la nostra autonomia universitària. Haurem de vigilar, de prop, al Govern de la Generalitat, quant al compliment de la moció aprovada pel Parlament de Catalunya, on se l’insta a dissenyar, escoltant a les Universitats, en un termini de quatre mesos, un pla de xoc per donar sortida a l’estabilització i promoció del personal acadèmic i docent, així com del personal d’administració i serveis.

    7.3.     Contractes realitzats fora de la carrera acadèmica, és a dir, l’enllaçament de diferents tipologies contractuals (becaris, predoc, postdoc, Juan de la Cierva, Ramon y Cajal, etc).Quines propostes i calendari en fa?

    Davant de la proliferació d’aquestes tipologies, cadascuna amb uns orígens i realitats diferents, caldrà tenir present, quan les persones en qüestió puguin acreditar que han complert bé amb la seva feina de formació, el trànsit cap a la seva estabilització (són la pedrera del relleu generacional). Això, com és lògic, també dependrà d’una negociació d’un millor sistema de finançament públic de les Universitats Públiques. Les places molt vinculades amb la investigació plantegem, segons els diferents àmbits de coneixement, que puguin també entrar dins de la roda d’estabilització, ja sigui mitjançant els departaments o els propis instituts propis de recerca (vg. Ramon y Cajal amb acreditació I3). Quant al calendari entenem que no hi haurà una solució d’un dia per l’altre, però que la solució ha de ser progressiva i constant.

    7.4.     Acordarà un pla d’estabilització amb el Comitè d’Empresa del PDI? Amb quins criteris?

    Un dels objectius fonamentals de qualsevol equip rectoral entenem que haurà de ser acordar una combinació de les polítiques d’estabilització i promoció del personal docent i investigador, tant amb el Comitè d’Empresa com amb la Junta PDI. Els criteris sobre els quals haurem d’arribar a acords, que ens hauran de fer anar de la mà amb les nostres reivindicacions davant de la Generalitat, estimem més oportú concretar-los a partir d’haver-nos escolat, mútuament. Per aquest motiu, com així consta al meu propi vídeo promocional de la campanya penjat a la pàgina web de la UB, la primera mesura que prendré si la comunitat universitària en fa confiança, serà convocar, entre d’altres, a una reunió, als representants del Comitè i també de la Junta, per determinar, entre tots, el que és més urgent i prioritari i consensuar com afrontar-lo conjuntament. En aquesta línia, per exemple, ens sembla un molt bon punt de partida l’acord del comitè sobre el diagnòstic de la figura dels associats i les recomanacions d possibles solucions incorporades en funció dels diferents casos que s’amaguen sobre aquesta categoria concreta.

    7.5.     Acordarà un protocol de relació amb el Comitè d’Empresa del PDI, per garantir les competències de l’art.64 de l’Estatut dels Treballadors?

    No tindrem cap problema a acordar un protocol de relació amb el comitè en relació a les competències de l’art. 64 ET. Com és lògic, aquest protocol establirà obligacions i drets en totes dues direccions (per exemple, en relació al termini per la redacció, quan així estigui previst, d’informes no vinculants).

    7.6.     Es revisarà el PDA? En quin sentit?

    Com així consta al nostre programa, on hem fet pròpies les conclusions del Subgrup “PDA i política de professorat” del Grup Claustral “Futur UB”, entenem que l’aplicació pràctica del PDA ha posat de manifest, sense perjudici d’alguns elements positius quant a mesurar i racionalitzar l’activitat docent i de recerca del PDI, la necessitat de simplificar-lo quant als sistema d’Inputs i Outputs, fer-ho més operatiu, tot valorant les aportacions rellevants, i articular-lo sobre la definició d’indicadors més senzills que, en aplicació d’un principi de flexibilitat, ens permetin, d’una banda, contemplar les particularitats que corresponen a cada àmbit de coneixement dins de la nostra institució; i de l’altra, l’actualització dels barems. I tot això, a més, revisant i ajustant, en alguna mesura, els barems de desgravacions per càrrecs i encàrrecs.


    7.7.     Tindrà en compte el 51%

    Ho tindrem en compte. De fet, hem d’exigir a l’Administració competent el compliment de la legalitat, tot recordant-li que el personal docent i investigador contractat, computat en equivalències a temps complet, no pot superar mai el 49 % (entès com un màxim i no com un ideal);  i que el personal amb contracte laboral temporal tampoc no pot superar el 40 % de la plantilla docent. I això ho haurem de lligar amb la necessitat de reclamar un finançament suficient i estable que ens permeti dur a terme el ja inajornable relleu generacional de les nostres plantilles, amb places dignes i no precàries.







    ·         PAS

    7.8.     Mantindrà l’actual gerència i equip de Recursos Humans?

    No. El o la gerent serà personal de la casa.

    7.9.     Mantindrà els Plans d’Ordenació de la Reforma Administrativa i de Gestió del PAS? Quin és el seu model de “organització”?

    Aquests plans d’ordenació entenem que s’han d’estudiar, tot escoltant a les i els interessats. Aprofitarem el que estigui consensuat i el treball previ que ens pugui servir. I en tot allò que no “’s’aguanti”, negociarem des de la confiança recíproca.


    7.10. Es compromet a lluitar per recuperar la jornada de 35 hores? I mantenir els projectes actuals de Gestió del Temps i de Conciliació?

    S’ha de defensar i lluitar per la recuperació de la jornada de 35 hores, així com de la resta dels drets laborals perduts al llarg dels últims anys. Pel que fa referència als actuals projectes de gestió del temps i de conciliació, entenem que han de potenciar-se en la mesura de les necessitats tant del personal com de la institució.


    7.11. Es compromet a que els representants del personal puguin fer un seguiment de l’accés de personal temporal i interí?

    En el cas del PAS-F existeix una comissió de seguiment pactada que té la funció, entre d’altres, de fer el seguiment d’accés del personal interí. Aquesta comissió s’haurà d’activar i haurem de garantir el seu bon funcionament. En el cas del PAS-L, s’haurà d’aplicar un sistema similar al del PAS-F, amb l’objectiu també de garantir el seguiment de l’accés.


    7.12. Es compromet a evitar al màxim les comissions de serveis i les diferents tipologies d’encàrrecs? I que en els casos que excepcionalment s’hagin de fer, els representants del personal puguin fer un seguiment de l’atorgament, i de la motivació?

    Les figures de les comissions de servei i dels encàrrecs només s’utilitzaran en els casos estrictament necessaris. En qualsevol cas, sempre aniran acompanyades de la seva motivació i concreció de la temporalitat. A tal efecte, a més, com així es recull al nostre programa de govern, es vol implementar un sistema de concurs anual que garanteixi que les places puguin sortir de forma àgil, tot evitant-se, en conseqüència, l’ús les comissions de servei o encàrrecs per cobrir aquestes situacions derivades de la lentitud del concursos.

    7.13. Creu que s’han de mantenir el personal de lliure designació quan el càrrec que els va nomenar ja ha cessat?

    Entenem que no té cap sentit que un cop cessat el càrrec que va nomenar al personal de lliure designació, aquest últim  es mantingui com a tal. Es a dir, que quan el càrrec que nomena al personal de lliure designació cessa, aquest tipus de personal, que és de la seva confiança, no té sentit, més enllà d’aquells casos on el personal de lliure designació també sigui de la confiança del nou càrrec, que es mantingui.


    7.14. Com solucionarà la problemàtica actual que comporta el fet de què tasques estructurals de PAS s’estiguin desenvolupant per personal aliè (Fundacions) o precaritzades (becaris)?

    És imprescindible posar ordre en les Fundacions i que cadascuna d’elles i el seu personal es dediquin a les tasques que tenen encomanades i no a aquelles tasques que són pròpies del personal d’administració i serveis de la Universitat de Barcelona. Quant a les beques de col·laboració, aquesta candidatura té molt clar que han de tenir caràcter formatiu, així com que mai han de tenir com a objectiu suplantar tasques del personal d’administració i serveis.
    8.       Reduccions de càrrecs i de les seves retribucions:
    Malgrat que el nombre de personal que treballa a la UB s’està reduint, i malgrat les fortes retallades de drets al personal, observem una gran proliferació d’alts càrrecs i personal de lliure designació. Comparteix aquesta opinió? Reduirà les estructures formals i reals de càrrecs, acadèmics o administratius, així com les corresponents retribucions?

    Els càrrecs als que fa referència la qüestió han de ser, des del nostre punt de vista, els estrictament necessaris per cobrir les necessitats de la Universitat de Barcelona. Pel que fa a les seves retribucions, estimem que aquestes han d’estar equilibrades en atenció a les funcions i responsabilitats reals que corresponguin al càrrec en particular i, per descomptat, mai ser un greuge comparatiu quant a la situació de retallades que hem anant patint i patim tots els col·lectius de la institució.


    9.       Més democràcia i més negociació amb els/les representants/es del personal:

    És força habitual en les relacions entre l’Administració i els representants sindicals confondre informar amb negociar. Clarificarà els respectius àmbits de negociació? com?

    Una de les principals necessitats de la nostra institució es retrobar la confiança entre la representació del personal i la representació institucional. Per aquest motiu, precisament, entenem necessari el dissenyar un protocol de negociació i comunicació on quedin reflectides, expressament, les obligacions recíproques d’ambdues parts (la del personal i la institucional).

    10.   Salut laboral:
    Quina valoració fa de la situació actual a la UB? I quines propostes en fa?

    Pel que fa al tema de la salut laboral hem de fer una anàlisi i reflexió molt profunda. Per fer una anàlisi seriosa del tema hem de disposar de totes les dades. Un cop les tinguem, són conscients que caldrà una reflexió, a nivell d’institució, amb l’objectiu de poder concretar aquelles mesures i propostes que siguin necessàries. En tot cas, tenim molt clar que cal apostar, d’una banda, per una Universitat sostenible; i, d’altra, per una Universitat conscient, des de la lògica i la realitat, de la importància de les polítiques de Salut i Seguretat en el treball (pensem, només a títol d’exemple, en les importants implicacions del tema en aspectes com els laboratoris propis dels àmbits de les ciències experimentals i les enginyeries, la medicina i la salut, o en els talleres de belles arts, o en els riscos psicosocials).

    11.   Polítiques d’igualtat:
    Quina valoració fa de la situació actual a la UB? I quines propostes en fa?


    Per nosaltres aquest és un eix bàsic per construir una nova Universitat. De fet, són l’única candidatura que aposta, decididament, per la creació d’un vicerectorat específic d’igualtat i solidaritat. Us convidem a llegir el nostre programa quant a la concreció d’aquelles mesures que ens han de permetre situar-nos com una Universitat igualitària. Al moment actual, malgrat alguns tímids passos que s’hagin pogut donar els últims anys, queda molt camí per recórrer quant a assolir la igualtat efectiva entre dones i homes. Molts són els temes a treballar: la lluita contra la segregació vertical encara existent, el desglossament de dades per sexes, la transversalitat de gènere a la docència i la recerca, la consolidació d’un llenguatge inclusiu – alguns candidats a aquestes eleccions, oblidant el sentir del propi Claustre, encara redactem els seus programes amb fórmules masculines no marcades semànticament  - la elaboració d’un nou Pla d’Igualtat, i la consolidació d’una nova cultura de la cura, presidida per la tolerància zero vers l’assetjament o la violència per raó de gènere o d’orientació sexual.
    • Comenta a Blogger
    • Comenta a Facebook

    0 comentaris:

    Publica un comentari

    Item Reviewed: Respostes del candidat David Vallespin Rating: 5 Reviewed By: f
    Amunt