• Novetats

    Amb la tecnologia de Blogger.
    dimecres, 23 de novembre de 2016

    Respostes del candidat Rafael Franco

    1. Presentació de la seva candidatura

    1.1. Davant les problemàtiques actuals i les perspectives de futur, què motiva que es presenti a les eleccions i quins fets diferencials, respecte de les altres candidatures, creu que pot aportar per fer-hi front?

    El nostre lema es “UB Splendens Iterum” (la UB torna a lluir) i fixem un horitzó temporal l’any 2025.
    Ens presentem per que sols nosaltres podem aconseguir que la UB torni a lluir al 2025. La inèrcia actual de la UB i del sistema no permetran els altres candidats puguin fer el que es necessita fer. Dades, anàlisi de dades, criteris analítics i fixació d’objectius d’interès comú son les eines que emprarem. Una segona eina és el de copsar la realitat (tàctica de bottom-up, és a dir és el PAS i el PDI el que informa del seu entorn, de les seves condicions de treball i de les seves necessitats que han d’ésser en benefici de la UB). El més important són les persones i són les persones les que han de proporcionar les dades de la seva realitat. Conèixer la realitat, tenir les dades, treballar les, fer diagnòstic i proposar solucions i objectius concrets mitjançant un equip professional i cohesionat (per suposat a posterior i no a priori) és la única manera de posar el vaixell de la UB en la direcció adient i fixar el rumb.

    1.2. Quin és el seu “currículum acadèmic”?

    Llicenciat i doctor en Química (1982). Tota la seva carrera com a docent i investigador ha estat a la Universitat de Barcelona, tret d’estades postdoctorals, períodes sabàtics i quatre anys al Centre d’Investigació Mèdica Aplicada (CIMA). Ha visitat la University College de Londres, l’Institut Max Planck de Fisiologia Molecular a Dortmund, la Facultat de Medicina de Harvard i l’Institut Pasteur de París. Professor ajudant (1978), col·laborador (1982), titular contractat (1983), titular (1986), i catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular (1996-). En l’àmbit de la recerca, té prop de 350 articles en revistes indexades, més de 12.000 citacions i un índex h de 58.
    Ha estat secretari de l’antic Departament de Bioquímica, Fisiologia i Biologia Cel·lular. Ha impartit docència en llicenciatures, graus i ensenyaments de tercer cicle. És promotor d’activitats in silico i d’un temari de química clínica de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques. Li agraden la lectura, la música, els documentals i estar amb la família. Pel que fa a l’àmbit de la internacionalització, ha promogut la incorporació de la Universitat de Barcelona a la xarxa Eurolife i ha estat representant en les primeres reunions amb la Universitat com a participant.

    2. Oposició a les retallades.

    2.1. Davant les retallades pressupostàries, i incompliments econòmics, que pateix la UB per part de la Generalitat de Catalunya, sap quin és el deute d’aquesta amb la UB? I quines mesures concretes proposa per fer-li front? (retallades conjunturals i estructurals)

    a) El deute corrent és relativament baix, no sé quin és avui exactament. Gràcies al FLA les coses són bastant normals. Hi ha un deute vell, d’uns 8 milions d’euros que podria ser difícil cobrar. Ho intentaré si tinc l’oportunitat.

    b) La UB està clarament perjudicada per un model de finançament que es va elaborar quan va entrar de conseller Carles Solà. Va entrar en funcionament l’any 2004. Fins ara la UB no s’ha plantat davant aquest greuge que l’any 2017 ens podria perjudicar bastant.

    c) Si sóc elegit, a l’endemà aniria a negociar una correcció del pressupost 2017. Hi ha un cert marge perquè el Govern encara no el té enllestit tot i que ja se sap que si s’aprova el que ens volen assignar, anirem molt malament.

    d) Poc marge de maniobra té un rector escolli a primer de desembre per corregir el pressupost de 2017, però no hi ha més que negociar amb urgència. És l’única mesura conjuntural. L’estructural passa per fer valer el paper de la UB. No pot ser que siguem la universitat més maltractada del sistema universitari català.

    2.2. Davant les retallades de drets laborals que pateix la UB per part de la Generalitat de Catalunya, quines mesures concretes proposa per fer-li front? (retallades conjunturals i estructurals)

    El pressupost ja no permet retallades. Qualsevol retallada passaria per reduir personal l’any 2017 i això no forma part del meu programa. Les mesures són negociar i dir “prou” i alinear-se amb altres Rectos, per exemple amb la Rectora de la UAB que ja està dient prou al Govern de la Generalitat: Si s’ha de reduir, que toquin una altra universitat, que fins ara han estat beneficiades.

    2.3. Amb els recursos econòmics actuals es fa inviable tenir adaptada, de forma generalitzada, la UB a les previsions de l’EEES. Què proposa per fer front a aquesta situació?

    Les situacions són diverses. A l’EEES la forma de docència és molt diversa. En general es hores de contacte directe entre professorat i alumnat no és tan alt com aquí. Ens haurien de deixar de paràmetres generalistes i baixar el zoom per analitzar la qualitat de cada àmbit. Hi ha comportaments molt diversos; fins i tot i alguns que no estan prou bé no pateixen cap manca de recursos.

    2.4. Farà servir mecanismes comunicatius, jurídics i de mobilització per denunciar els atacs a l’autonomia universitària i l’ofegament econòmic?

    Els mecanismes que m’agraden més són els que es basen en la transparència. Explicar les coses bé i posar-les a disposició de la comunitat universitària i l’opinió pública ajuden molt a solucionar els problemes.
    Els suposats atacs a l’autonomia universitària no es poden entendre sense el permís de les universitats. Una màxima de l’autonomia és seleccionar els estudiants i la llei ens la permet. Em pregunto si la comunitat universitària ho vol.
    L’ofec econòmic només es pot solucionar negociant i dient prou. No valen accions judicials, que no m’agraden, ni tampoc les pamfletàries.

    2.5. Mitjançant diferents àmbits en els que participa la UB (Mesa d’Universitats, Consell Interuniversitari, etc.) s’aproven retallades de drets del personal de les universitats. Es compromet a que la UB faci públic el seu posicionament en tots el àmbits per a exigir el retorn dels drets laborals arrabassats als treballadors i a les treballadores de la UB?

    Com a professor d’aquesta universitat no recordo cap dret laboral que m’hagi arrabassat cap d’aquestes instàncies.
    Només, que recordi, hem patit la reducció salarial, com altres servidors públics de Catalunya, i la pèrdua de les aportacions al fons de pensions i la matrícula gratuïta en els estudis universitaris per a familiars directes.
    Si em comprometo a fer públics, com indica la llei de transparència i bon govern, els salaris i també les condicions laborals que tenim els col·lectius que treballem a la universitat.
    Naturalment defensaré, en cas de ser escollit, d’acord amb els òrgans de govern, els drets laborals de tots els treballadors de la UB.

    2.6. Davant les continues retallades que està patint la Societat en general, n’hi ha molts centres públics (hospitals, escoles, etc.) que fan visible el seu rebuig. Pel contrari, en el cas de la UB, la pràctica habitual és amargar-ho i, fins i tot, impedir accions que sorgeixen de la pròpia Comunitat Universitària (ordres de neteja permanent de cartells en molts Edificis, etc). Creu que la UB ha de fer visible el rebuig a les retallades? En cas afirmatiu, com proposa fer-ho?

    D’una manera ordenada la UB ha de denunciar i fer patent el rebuig a les retallades que malmeten el servei públic, sense amagar el malestar quan la majoria així ho decideixi.
    Els cartells, mentre siguin respectuosos amb les persones i col·lectius no són negatius. Si que sóc partidari d’eliminar les pintades que embruten les parets i hem de dedicar els diners que no tenim per fer net.

    3. Defensa de l’autonomia universitària

    Davant de les propostes de governança que anuncia el Govern de la Generalitat de Catalunya per controlar políticament a les universitats (per exemple amb el nomenament del rector/a per part d’un Patronat extern a la Universitat o els nomenaments en cascada dels diferents càrrecs – tipus jeràrquic ), quina opinió en té?

    No m’agraden les propostes que s’han fet, però també seré clar quan a dir que cap sistema del món té un model tan “original” com el nostre. Hem de ser conscients que o ens reformem nosaltres o ens reformarà el govern de l’Estat, ja que la Generalitat no hi té competències.
    La sort que hem tingut és que els dos partits dominants a Espanya tenen punts de vista diferents i no han cregut convenient obrir la caixa dels trons, altrament ja ens haguéssim empassat una reforma universitària que segur no ens hauria agradat.
    Si que crec que cal promoure el debat.

    4. Estructuració de la plantilla de la UB (PAS I PDI)

    Quina estructura organitzativa de llocs de treball creu que ha de disposar la UB? Com i quan es realitzarà el reconeixement de les tasques que desenvolupa el personal? Com i quan definirà la carrera professional del personal? Quin calendari proposa per a la realització d’una autèntica RLT?

    Pel que fa al PDI és relativament senzill en alguns col·lectius amb mecanismes de mesura de l’activitat bastant acceptats. Tot i això manquen alguns aspectes com els de divulgació o de mesura d’impacte social. Alguns col·lectius tenen outputs que són més difícils de tabular, però hi ha feina feta. Jo crec que en sis mesos es poden acordar els
    paràmetres de reconeixement.
    Una RLT del PDI, tot i que és obligatòria, és de més difícil elaboració que la del PAS. Crec més en l’elaboració d’una plantilla departamental, considerant les seccions. Aquesta plantilla hauria de dir el nombre de permanents i temporals en formació sense definir categories per evitar les dificultats de la promoció. Potser en un any es podria tenir una proposta.
    Pel que fa al PAS, les coses estan força viciades. No pot ser que cada vegada que se seu a parlar s’incrementin els costos per fer la mateixa feina. Tenim a la universitat situacions indignes, en PAD i PDI, on personal interí o temporal està fent la feina mentre altres, diem, en fan menys. Primer cal veure com es regularitzen les situacions injustes, consolidades de fa anys, per després acordar quines unitats es defineixen, quina plantilla requereixen i com es pot dotar. S’ha pactat una reforma que, senzillament, augmenta el cost.

    5. Transparència en la informació

    Una crítica habitual i comú a les Administracions Públiques és l’opacitat en la informació rellevant que es facilita tant a la Societat com a la pròpia Comunitat Universitària. Creu que la UB es suficientment transparent en la informació que facilita, tant de caire econòmic com de política de personal? Quines mesures proposa per a la millora de la informació?

    La UB és relativament transparent en la majoria de les coses, però és francament difícil trobar al informació. Aquí les mesures són molt fàcils: voluntat política, instruccions clares i suport per dissenyar el model de lliurament d’informació.
    Tot i que l’organització del Web ho hauria de permetre, són partidari d’una memòria temàtica, tipus llibre, amb hiperenllaços, i una presentació pública i periòdica.

    6. Defensa dels treballadors i les treballadores:

    6.1. Es compromet a mantenir els contractes temporals i els nomenaments d’interins actuals?

    Depèn. Si les persones mostren la seva vàlua i la feina que fan és necessària sí. En cas que siguin persones laboralment valuoses i el seu lloc no sigui necessari caldria buscar alternatives.
    La meva voluntat no és la d’eliminar contractes, però tampoc la d’assumir compromisos sobre el que desconec.

    6.2. Quins criteris concrets creu que són els que justifiquen la consideració d’un lloc de treball com a estructural? Quin projecte presenta per a l’estabilització d’aquests llocs?

    Seria una temeritat presentar un projecte d’estabilització de llocs de treballs sense pressupost i amb amenaça de reducció. La plantilla teòrica ha de derivar de les necessitats reals. La plantilla efectiva depèn del pressupost.
    Un lloc de treball és estructural quan la necessitat es preveu permanent en el temps

    6.3. Quina proposta realitza per a l’estabilització del personal contractat amb finançament extern (a càrrec del capítol 6,...) i que porta molt anys a la UB?

    No és possible estabilitzar personal finançat amb capítol VI. Si el que fa aquest personal és una necessitat permanent cal definir el lloc de treball en l’RLT i pagar-lo a través del capítol I.

    6.4. Es compromet a no realitzar cap externalització de les tasques i els serveis que són realitzats actualment per personal de la UB?

    Algunes s’han de recuperar. Penso en la gestió dels projectes europeus i en els cursos de postgrau i formació permanent.
    No m’atreveixo a dir més sense conèixer a fons totes les situacions. A més, incorporar serveis que es fan a través del grup UB pot comportar increments de personal aparents que podrien perjudicar la promoció dels col·lectius actuals. Cal ser prudent. Els manifestos estan bé, però a vegades són brindis al sol per guanyar vots.

    7. Altres temes més sectorials dels diferents col·lectius

    PDI

    7.1. Promoció de PDI acreditat a càtedres (laboral o funcionari). Quina proposta i calendari en fa?

    Cap més que disposar del pressupost per anar fent les convocatòries

    7.2. Estabilització de PDI acreditats. Quines propostes realitza per a que es convoquin les places d’Agregat o Professorat Titulat Universitari?

    Igualment

    7.3. Contractes realitzats fora de la carrera acadèmica, és a dir, l’enllaçament de diferents tipologies contractuals (becaris, predoc, postdoc, Juan de la Cierva, Ramon y Cajal, etc).Quines propostes i calendari en fa?

    El calendari ha de ser automàtic. Altre cop són els recursos els que limiten.

    7.4. Acordarà un pla d’estabilització amb el Comitè d’Empresa del PDI? Amb quins criteris?

    Cal negociar el pla un cop definida la plantilla. Els sis mesos són imprescindibles. Començar a parlar no és problema, prendre acords no fins el segon semestre de 2017.

    7.5. Acordarà un protocol de relació amb el Comitè d’Empresa del PDI, per garantir les competències de l’art.64 de l’Estatut dels Treballadors?

    Sí, cal complir els preceptes legals.

    7.6. Es revisarà el PDA? En quin sentit?

    En primer lloc en incorporar els aspectes que ara no hi figuren. Les activitats artístiques o de divulgació, per citar les més evidents. El PDA s’ha mostrat útil durant anys, però hi ha aspectes que se sap que cal modificar. Té sentit que d’un projecte, en els inputs, només tregui el màxim un dels investigadors? No va això en contra del foment de gruyps grans?

    7.7. Tindrà en compte el 51%

    Sí, naturalment. Independentment del que pugui opinar, tenim l’obligació legal. El que no faré és jugar amb el mes en que es computa aquest 51%

    PAS

    7.8. Mantindrà l’actual gerència i equip de Recursos Humans?

    Necessàriament el canviaré, si sóc escollit, tan bon punt prengui possessió. El gerent ha de ser una persona de l’equip rectoral sempre respectant el paper que li correspon al consell social. Sobre l’equip de recursos humans caldria esperar l’opinió del gerent. Li plantejaré les meves opinions però no les manifestaré abans de parlar amb ell o ella.

    7.9. Mantindrà els Plans d’Ordenació de la Reforma Administrativa i de Gestió del PAS? Quin és el seu model de “organització”?

    A mi no m’agraden massa, però comprometre’m a un canvi sense alternativa no ho faré. Opino que hem augmentat el cost sense benefici aparent. Preferiria una anàlisi sectorial. Sóc enemic de la universitat homogènia.

    7.10. Es compromet a lluitar per recuperar la jornada de 35 hores? I mantenir els projectes actuals de Gestió del Temps i de Conciliació?

    Em comprometria a allò que acordessin els òrgans de govern.

    7.11. Es compromet a que els representants del personal puguin fer un seguiment de l’accés de personal temporal i interí?

    Crec que sí. En la majoria dels casos no hauria de ser cap problema, però no voldria un compromís sobre el que no conec en profunditat.

    7.12. Es compromet a evitar al màxim les comissions de serveis i les diferents tipologies d’encàrrecs? I que en els casos que excepcionalment s’hagin de fer, els representants del personal puguin fer un seguiment de l’atorgament, i de la motivació?

    Crec que sí, però cal veure cada cas i cada situació. Seguiment i motivació han de ser públics, no només per als representants del personal.

    7.13. Creu que s’han de mantenir el personal de lliure designació quan el càrrec que els va nomenar ja ha cessat?

    No més enllà d’uns mesos, menys de sis, mentre es confirma o es busca substitut o, en alguns casos, s’elimina la funció

    7.14. Com solucionarà la problemàtica actual que comporta el fet de què tasques estructurals de PAS s’estiguin desenvolupant per personal aliè (Fundacions) o precaritzades (becaris)?

    En alguns casos pot ser imprescindible. En altres completament prescindible i pretenc, si m’ho permeteu, revertir això.
    Ara es poden fer moltes coses per la UB que abans la normativa no permetia.
    El tema dels becaris és un greu problema. Segurament hem de donar l’oportunitat a què facin pràctiques o es formin, però no n’hem d’abusar, menys encara per fer feines estructurals.

    8. Reduccions de càrrecs i de les seves retribucions:

    Malgrat que el nombre de personal que treballa a la UB s’està reduint, i malgrat les fortes retallades de drets al personal, observem una gran proliferació d’alts càrrecs i personal de lliure designació. Comparteix aquesta opinió? Reduirà les estructures formals i reals de càrrecs, acadèmics o administratius, així com les corresponents retribucions?

    Call definir una plantilla estructural. Poden aparèixer necessitats conjunturals. Sincerament, la plantilla de PAS de la UB és complexa. S’han cobert necessitats estructurals de forma “imaginativa”. Hi ha acadèmics fent el paper que a mi m’agradaria fessin tècnics. Les retribucions (complements) dels càrrecs acadèmics són baixes i sempre inferior s a les de contractar un tècnic. Això explica algunes coses.

    9. Més democràcia i més negociació amb els/les representants/es del personal:

    És força habitual en les relacions entre l’Administració i els representants sindicals confondre informar amb negociar. Clarificarà els respectius àmbits de negociació? com?

    És un confusió confondre la democràcia amb la negociació sindical. Efectivament la negociació s’ha de fer sempre dins el marc de les relacions laborals. Serà fàcil si tots adoptem el paper que ens pertoca. El primer recordar que som servidors públics.
    Si recordem això trobarem la forma de negociar i posar-nos d’acord per prestar el servei recordant que cobrem dels impostos públics.

    10. Salut laboral:

    Quina valoració fa de la situació actual a la UB? I quines propostes en fa?

    No crec que sigui dolenta genèricament. El que si hi ha és cansament, ganes de canvi, de millora. No hi ha propostes de millora. No és la salut laboral, és la salut social del país.

    11. Polítiques d’igualtat:

    Quina valoració fa de la situació actual a la UB? I quines propostes en fa?

    En el programa porto un vicerectorat específic. Evidentment, tot i reconèixer els esforços fets, manca encara molt a fer.

    En pocs mesos hi haurà un programa amb incentius, no parlo d’incentius econòmics.
    • Comenta a Blogger
    • Comenta a Facebook

    0 comentaris:

    Publica un comentari

    Item Reviewed: Respostes del candidat Rafael Franco Rating: 5 Reviewed By: f
    Amunt