El
17 de maig del 1990 l’Organització Mundial de la Salut va aprovar treure de la
llista de malalties mentals l’homosexualitat. Aquest és l’origen de la
celebració d’aquest dia com a Dia Internacional contra l’Homofòbia, la
Transfòbia, la Bifòbia i la Lesbofòbia.
Des
d’aleshores, a l’Estat espanyol hem viscut avenços legislatius importants, tant
estatals com autonòmics, que ens fan tenir la sensació que vivim en un país
igualitari i sense discriminacions. No obstant això, el dia a dia demostra que
queda molt per fer i que l’LGTBIfòbia, en els seus diferents graus, segueix
campant a plaer per tots els àmbits socials i arriba, en ocasions, a agredir i
assassinar.
Així
mateix, l’aprovació de les lleis autonòmiques provoca que les persones LGTBI
tinguin diferents drets en funció de la comunitat autònoma de residència.
Per
tot això, és necessari aquest dia, encara que els actes reivindicatius i la
lluita han de ser continus, i s’han de fer denunciant les actituds i els fets
LGTBIfòbics que detectem.
El
món del treball és un dels àmbits importants de la vida, hi passem molt de
temps i hi establim diferents relacions socials amb els companys i companyes.
Existeix la visió que la diversitat sexual i de gènere pertany a l’esfera
privada de les persones i que no és necessari que les persones LGTBI es
visibilitzin en l’àmbit laboral.
Hi
ha persones que a la seva feina no poden ser les persones que són, no poden dir
amb qui viuen, tenen por de parlar de la seva parella i fan mans i mànigues per
ocultar que la seva parella és un altre home o una altra dona. Són persones que
s’han d’enfrontar contínuament a acudits, expressions o paraules LGTBIfòbiques,
i han de viure amb una tensió contínua.
Són
situacions a les quals, moltes vegades, s’enfronten les persones lesbianes,
gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals als seus centres de treball. Són
persones que hi estan tan acostumades que de vegades els sembla que és normal,
però no és així i aquestes situacions els afecten tant en el desenvolupament de
la feina com en la seva vida personal.
Aquestes situacions fan que aquestes persones es
mantinguin dins del seu armari a la feina, cosa que du associades múltiples
conseqüències, com la pèrdua de drets relacionats amb la vida familiar, ja que
per sol·licitar-los han de demostrar qui és la seva parella. En aquest sentit,
val a dir que són permisos i drets que —una vegada aconseguit el matrimoni
igualitari— s’apliquen igual a totes les persones amb independència de la seva
orientació sexual, de la seva expressió o de la seva identitat de gènere.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada